i del Rodà fins a desembocar les seves aigües al riu Ter, ha estat l'eix al voltant del qual han aparegut els petits barris del Llanarés, el Riberal de Feitús, i el Molinàs o Feitús de Baix. Les cases, en estar agrupades, tenien poques terres en propietat, fet que provocà l'explotació o aprofitament de les forests comunals. El tipus de terra i un terreny poc pla impedien el conreu de blat però permetien conrear sègol, trèvol i patates. Quant a la ramaderia, predominava la cria de vaques i ovelles. La disminució d'aquesta activitat féu que a partir dels anys seixanta es produís l'expansió de la pineda mercès a les granes provinents dels boscos de Setcases. Un altre mitjà per obtenir ingressos econòmics era la pràctica a petita escala de contraban durant la postguerra. Els principals productes que es passaven de França eren el sucre, la xocolata, el cafè, permanganat - que s'utilitzava com a desinfectant- agulles de màquina de cosir i un teixit anomenat tul. Les cases de pagès són petites i consten de planta baixa, on hi ha les quadres, i de primer pis, destinat a habitatge. A destacar que Feitús és una de les últimes zones del Ripollès on encara han d'arribar els invents del segle XX, com l'enllumenat elèctric i el telèfon. Abans d'arribar al veïnat hom troba l'oratori de Sant Pere, situat al paratge anomenat el Puig. Joan Costa, regidor de l'Ajuntament, en representació de diversos veïns, aconseguí que l'any 1949 es procedís a la seva reconstrucció. El dia de l'onomàstica del sant té lloc la Oratori de Sam Pere. festa de benedicció del terme de Feitús. Després de dir el rosari es beneeix el terme i per finalitzar l'acte es reparteix entre els assistents un pa rodó, pagat pels veïns, i que rep el nom d'ofrena. Dins l'àmbit excursionista cal esmentar el sender de Gran Recorregut número 11 , que passa pel coll de Ll iens i per la collada de Fembra Morta, paratges adscrits a Feitús. Detall de la carretera rural que duu fins a FeitLÍs. 25
Llanars
To see the actual publication please follow the link above