Límits Llanars-Camprodon

Llanars

Francesc C. Maristany, propietari dels terrenys, s'oposava a l'agregació, els serveis públics del passeig eren subministrats per Llanars, aquest espai constituïa l'única font de riquesa del poble, i que cap llanarenc no veia amb bons ulls la segregació. No tardaren a produir-se les primeres friccions amb Camprodon. Llorenç Birba, veí de Camprodon, en efectuar unes obres a la seva propietat, el1931, tregué la fita que establia la partió entre ambdós municipis. Aleshores, el consistori llanarenc demanà a Birba que la retornés al lloc originari, però la intervenció de l'Ajuntament de Camprodon retardà la seva col·locació. Davant l'actitud reticent dels camprodonins, uns 125 llanarencs, el setembre de 1932, pressionaren el seu alcalde perquè enllestís la instal·lació de la fita. Els dos ajuntaments i Llorenç Birba signaren, el 24 de gener de 1933 i davant notari, la col·locació d'una nova fita a la paret de la finca del Sr. Birba, la qual encara es pot contemplar en l'actualitat. L'antiga fita se situà a terra, als peus de la nova. Aquesta nova situació limítrof i la mort de Francesc C. Maristany, el 24 d'abril de 1929, portà l'Ajuntament de Llanars a aprovar, el 20 de setembre de 1933, el canvi de la denominació del passeig, que passà a dir-se avinguda de Francesc Maristany. L'acte d'inauguració de la làpida amb el nou nom va tenir lloc el dia 27. L'època de més creixement urbanístic d'aquest espai es produí als anys de postguerra, quan algunes cases s'edificaren segons els plànols redactats per arquitectes de renom, com és el cas de Segnier, Coderch i Duran i Reynals. Alhora, aquest espai urbà va ser durant molts anys el marc ideal per celebrar-hi partits de futbol i tennis, i competicions eqüestres. L'Ajuntament de Camprodon demanà als organisme oficials, el setembre de 1952, agregar-se el municipi de Llanars, però el consell de ministres, 1'11 de desembre del 1953, desestimà la petició. A partir de gener de 1956, els camprodonins tornaren a intentar-ho. No obstant això, el setembre del 1958 van rebre una nova negativa. Finalment, però, el Ministerio de la Gobernación aprovà pel Decreto 1730/1965, del 16 de juny, l'agregació del passeig Maristany a Camprodon. Els dos ajuntaments, 1'11 de novembre d'aquell mateix any, signaren l'acta de segregació i establiren els nous límits territorials. Tot i això, els residents al passeig de Maristany pertanyen, actualment i a petició pròpia, a la parròquia de Llanars. En primer terme la casa Maristany, que dóna 110111 al passeig. Anys trenta. 77


Llanars
To see the actual publication please follow the link above