administraven les forests i es preocupaven de treure'n un profit per al poble, alhora que n'impedien un ús abusiu. Al voltant de l'aprofitament dels comunals van sorgir dues classes socials. Els pagesos, estament benestant, l'integraven propietaris d'un o més masos i gaudien del dret d'aprofitament Gomunal. No és pot dir el mateix dels menestrals, categoria que aplegava els menys afortunats, els quals estaven exclosos dels aprofitaments i havien de guanyar-se la vida treballant de pastors, mossos o jornalers. Durant el regnat d'Isabel 11, Pascual Madoz, Ministre d'Hisenda, impulsà, l'any 1855, la desamortització dels béns de l'Estat, l'Església, els ordes religiosos, els ajuntaments ... , fet que comportà que aquestes institucions perdessin el seu patrimoni, que fou venut per l'Estat a fi de fer diners. Llanars va perdre les forests comunals. El fet de no poder treure un rendiment de les pastures i els boscos, vital per a l'economia de subsistència, no entusiasmà els llanarencs, que es resistiren a deixar uns terrenys que havien explotat durant tants anys. El Govern Civil de Girona, el 17 d'octubre del 1860, ordenà a l'Ajuntament que multés els veïns que havien fet ús dels comunals sense la seva autorització. Riera del Griu, al peu de la mullfanya de les Queroses. Llanars, per recuperar les seves forests, va recórrer a un intermediari. Segons un acord a què arribaren l'Ajuntament i Vicenç Cànovas, el 15 de gener del 1865, aquest compraria els comunals amb els diners que aportessin els llanarencs durant sis terminis. Cànovas adquirí les finques de Feitús i Espinalva el juny i setembre de 1866. Comunals de la Serra Coval/era. 43
Llanars
To see the actual publication please follow the link above