82 Tot i que la incidència del conflicte en la població fou menor que la que hagueren de suportar d'altres municipis, Llanars no escapà a l'ambient enrarit i de tensió que imperà entre el 1936 i el 1939. Els llanarencs, en totes les eleccions celebrades durant la 11 República, es van decantar majoritàriment per atorgar els seus vots a les esquerres. El partit més votat era ERC, mentre que el segon era la Lliga Catalanista. Tan bon punt esclatà la guerra el govern municipal passà a mans del Comitè de Milícies Antifeixistes, creat el 24 de juliol del 1936 i integrat per les mateixes persones que componien el consistori. Passats els moments crítics dels primers mesos de la conflagració es constituí, el 1 O de novembre del 1936, un nou Ajuntament, integrat per onze individus, adscrits al PSUC, a la CNT, ERC, UR, AC i el POUM. Fins a la fi de la guerra es produïren nombrosos relleus en els càrrecs municipals, principalment pel fet que els regidors s'havien d'incorporar a l'exèrcit republicà. La Casa de la Vila es trobava situada a la rectoria, que també s'emprà com a presó i casa per a refugiats. A diferència del que passà en d'altres municipis, a Llanars no va tenir lloc l'assassinat de cap persona d'ideologia dretana. Sí que es produí la incautació de l'església, la rectoria, i de L'església, incautada pel Comitè, serví durant la guerra com a magatzem de queviures. finques i cases situades principalment al passeig de Maristany, les quals eren propietat d'estiuejants de Barcelona. Un altre aspecte a destacar és l'acció violenta del Comitè de Sant Joan les Fonts vers el patrimoni dipositat a l'església. Foren destruïts la majoria de béns mobles, entre els quals hi havia una casulla amb la imatge de sant Esteve, una
Llanars
To see the actual publication please follow the link above