74 La presència de membres de la Guàrdia Civil a la població es remunta a final del segle XIX. L'Ajuntament demanà al comandant del cos destacat a Sant Joan de les Abadesses, el juliol del 1877, que enviés una parella a fi de garantir el cobrament de l'impost de consums. A principi d'aquest segle es demanava una parella per a una altra finalitat, vetllar pel bon desenvolupament de les festes locals. L'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, l'any 1923, comportà la militarització de diversos àmbits de la societat i la construcció de nombroses casernes en poblacions pirinenques amb la finalitat de controlar el moviment de persones i de bestiar entre ambdues bandes de la frontera, factors que, probablement, motivaren l'establiment a Llanars d'una caserna de la Guàrdia Civil. El caporal Pascual Avila, que es trobava de servei a Queralbs, arribà a Llanars el 19 d'octubre del 1925 acompanyat per quatre guàrdies de segona. La caserna, situada a la plaça de l'Om, era propietat de Josep Bardí, que llogava l'immoble a l'Ajuntament i aquest el cedia a la Guàrdia Civil. El càrrec de caporal era molt canviant, i fins a l'inici de la Guerra Civil va estar en mans de diverses persones, totes elles Sortida de l'església després de beneir la bandera. foranes: Francisco Camello (1926), José Sollín {1927), Francisco Sanchez (1928) i Juan Juan (1935). De resultes de la guerra, la caserna quedà força malmesa. Francesc Suriñach, contractista, realitzà les obres de rehabilitació; també es va refer la instal·lació elèctrica i es pintà el local. Els municipis de la Vall de Camprodon, que es beneficiaven d'aquest servei, aportaven anualment uns diners a fi de pagar el lloguer. Els anys 1939 i 1940 els municipis més grans, Llanars,
Llanars
To see the actual publication please follow the link above