18 La xarxa hidrogràfica, a més del riu Ter i la riera de Feitús, la integren nombrosos torrents i fonts. A la riba dreta del riu Ter hi desemboquen les aigües del torrents de can Pericó i del Roig, mentre que a l'esquerra hi van a parar les aigües del torrent de la Bellabriga. Al vessant de Feitús, els torrents dels Forcs i de les Queroses són afluents del torrent del Griu, i el torrent de les Solanes nodreix d'aigua el torrent del Rodà. És en el barri de Feitús i en zones pròximes on cal trobar la majoria de fonts del municipi. Les principals són: la d'en Rafel , la del Tir, l'aigua de la qual els llanaresos van a buscar per al consum domèstic; la del Rocàs, de la Gallina, del Campadell, del Griu, dels Tres Raigs, del Camp del Coix, de les Pedrises, dels Forns, de les Vaquerisses, del Forat, del Vern, del Roure, del Gat, de la Perdiu, la Font Freda, la font Negra, que destaca per l'alçada on es troba situada; la font de Plans Ses Homes, que es tracta de dos aiguaneixos molt a prop un de l'altre, però una porta ferro i l'altra no; i la font del Viver que té la particularitat que l'aigua no és freda a l'hivern. Les fonts de la Llosa, d'en Bassaganyes i Fontanals proporcionen aigua al poble. Un comentari a part mereix la font de la Bellabriga o de la Magnèsia, molt visitada pels turistes als anys vint i trenta, a causa de les propietats Font del Gar i riera de Feirús als anys deu. medicinals que se li atribuïen. L'aigua, rica en bicarbonats de magnesi, potassa, sosa i calç, era recomanable per al tractament de malalties del ventre. La font quedà molt malmesa amb l'aiguat de 1940. A Espinalva el nombre de fonts arriba a la quinzena: la del Vern, del Mullàs, dels Ocells, del Bac de I'Aiet, del Bes, del Roc, d'en Feliu, de la Farga, de la Ginestera, d'en Pericó, dels Urdias, de la Coma o de la Badia, del Roc, dels Escalaborns, la Fonteta, anomenada a principi de segle Fontalles, i la Bonafont.
Llanars
To see the actual publication please follow the link above