90 A l'origen, Camprodon era una població dispersa i no gaire nombrosa que s'anava formant entorn de l'església de Sant Pere. El nombre de camprodonins augmentà quan es produí l'expansió demogràfica dels segles IX-X, coincidint amb la tasca repobladora de la casa comtal de Besalú. Aviat Camprodon ja feia poble, amb cases construïdes al voltant del monestir, uns quants carrers i força gent. En el segle XIV hi havia al poble 196 focs, que és com dir uns 780 habitants. La gent hi venia atreta per les bones condicions d'establiment i de residència que oferia la vila reial, centre de comerç i prop de les vies de comunicació. En aquell temps hi havia una comunitat jueva relativament important, l'única remarcable del Ripollès, i tres centres monàstics. . AI llarg del segle XV la població va patir una davallada molt forta, iniciada ja per la mortaldat provocada per la pesta negra, el 1348. Després vingueren guerres i les invasions dels francesos, els incendis i el saqueig, i el terratrèmol de 1428, que va matar més de cent persones. Amb tots aquests desastres, Camprodon es va quedar, el 1491 , amb poc més de 250 habitants. En el segle següent s'havia recuperat una mica, assolint el Comprodoll lel/ia III/a població rela/imll/ent I/ombrosa a cOlllel/çamem del segle XX. Ull grup de "eii,s es \-'0 forografiar ol carrer València. límit de les 400 persones. Però la veritable recuperació va arribar en el segle XVII, tot i les guerres i l'epidèmia de pesta de 1654. Camprodon va entrar amb bon peu al segle XVIII , i comptava amb una població de 914 persones en 1708. Va anar pujant, fins a assolir el nombre de 1.690 habitants a les acaballes del segle, en 1768. Eren bons temps, de desenvolupament de la manufactura i el comerç del tèxtil, del ferro, bones collites al
camprodon
To see the actual publication please follow the link above