46 Durant la Guerra del Francès la situació era crítica a Catalunya: d'un costat entraven tropes franceses que, amb l'excusa de conquerir Portugal, invadiren el país; de l'altre, hi havia arreu un fort odi popular contra el govern de Madrid i Godoy. El poble no tenia ni rei ni pau, i era dominat per estrangers. Creixia el sentiment d'un alliberament necessari, sentiment que, unit al malestar general i a la crisi, va provocar la situació de guerra. Cada corregiment i cada comarca va col'laborar, organitzant-se militarment, creant exèrcits propis de lluita contra el francès. Sorgiren les Juntes, órgans de govern alternatiu agrupats sota la Junta Superior de Govern de Catalunya, i les companyies de miquelets, batallons de voluntaris o mercenaris que constituïren una força important en la guerrilla, la forma de lluita que va fer possible la resistència malgrat la superioritat, en tots els terrenys, de l'exèrcit regular francès. Però sovint als cossos de miquelets s'allistaven homes sense ofici ni benefici, més bandits que no pas soldats. A començament de 1808, vistos els esdeveniments de Barcelona i Iler a fer front a la pressió popular, les Juntes i l'Ajuntament de Camprodon varen allistar 56 miquelets, que foren inicialment Els li/iql/deIs l'orell assalrar l'Ajl/ l/ramem ell plena sessió de les Juntes i oqllestes es varen dissoldre. mantinguts pel comú de la vila. Més endavant es decidí de trametre'ls a la Junta de Vic per tal que se'n fes càrrec, però aquesta no els va voler i continuaren a Camprodon. Eren una forta càrrega per al poble, que els havia de procurar menjar i soldada. Com que ja no quedaven fons públics, els membres de les Juntes i l'Ajuntament van recórrer als particulars, els quals tampoc anaven gaire abundants de diners. Els miquelets causaven problemes constantment; entraven a les cases de pagès i destrossaven els horts, robaven al poble i,
camprodon
To see the actual publication please follow the link above