34 S ant Antoni de Pàdua és un sant al qual els camprodonins tenen molta devoció, ja des de temps antics. Se l'invoca contra les caigudes amb l'expressió de "Sant Antoni, guarda'm de caure!", i també en els casos dels infants que es retarden en el parlar. Sant Antoni, a Camprodon, hi té dedicada una ermita, i una muntanya porta el seu nom. L'ermita és, precisament, al damunt de la muntanya, a la part nord-est del poble. Quan es va edificar, en el segle XVII, la muntanya es deia de Cabrià. En Llorenç Guillaumes, que era sacerdot, i en Francesc Dedéu, varen aconseguir l'autorització de la propietària, Maria Alentorn i Sivilla, per a edificar-hi la capella, que va ser consagrada el 1679. Llavors varen venir les guerres amb els francesos. Sant Antoni era un lloc estratègic i, segons diuen, hi havia un pas que, a través del torrent del Turul'lula, conduïa fins a la torre del Coll, molt a prop del castell. Espanyols i francesos es barallaven per controlar-lo, i a resultes de tot això l'ermita va ser destruïda. Vers el 1700, els camprodonins varen aixecar una altra ermita en honor al sant, i ho varen fer a la muntanya de davant, que era propietat comunal. De tot el relacionat amb les obres se'n va encarregar un Patronat, constituït pel rector, l'abat de El sall/uar; de Ili Mare de Déu del Remei s'aixeca al lloc de Creixel/lwri. Sant Pere i dos cònsols de la vila. El Patronat va desfer-se el 1928. A Sant Antoni hi havia un ermità que tenia cura de la capella i en restaurava els desperfectes. Disposava d'un hort i podia fer llenya als boscos dels voltants. Hi havia el costum que tothom que matava el porc pujava a l'ermita un peu de l'animal. De cada tres peus, dos eren per al sant i un per a l'ermità, que en feia sopa per a tothom el dia de l'aplec. Vivia a l'ermita, fins que el 1890 va començar a viure a la vila. El darrer va ser en Pere Pastor, que va plegar el 1928.
camprodon
To see the actual publication please follow the link above