84 e amprodon es dibuixa entre dos rius que li donen una estructura molt particular, i que són elements bàsics en la seva formació i la seva evolució: el Ter i el Ritort. El primer és un dels rius principals de Catalunya: neix a Ull de Ter, a 2.874 m d'altitud, i va a morir a l'Estartit, després de recórrer un total de 195 km. Passa per 130 poblacions. El Ritort és el primer dels seus afluents: neix al Costabona i s'ajunta al Ter just al mig de Camprodon. Els noms d'aquests rius són antics: el Ter devia ser el Sambroca del qual parla Ptolomeu i l'Alba que descriu Plini el Vell. A l'edat mitjana li deien Ticis, Trezere, Teceris o Ticeris, i en Bernat Desclot l'anomena Teer. El Ritort era el Rivo torto o el Rivi obliqui. Ambdós rius, però sobretot el Ter, han tingut molta importància en la història de Camprodon. Els primers assentaments humans degueren produir-se gràcies a l'oferta del riu: terres amb vegetals per a l'alimentació, lloc propici per a la caça matèries primeres per a eines i armes, com les destrals neolítiques que s'han trobat a la vall, i aigua abundant per a les necessitats humanes. La població va anar creixent a la vora dels rius. L'aigua s'aprofitava en l'agricultura i en els molins. A Camprodon hi havia molins fariners i molins drapers, també dits nocs o batans. El Riforl corre pam/·/el al passeig de la FOllI Nova. i cOI/flueix amI> el Terjusr al mig de Camprodoll. L'aigua del riu també s'aprofitava a la farga de les Rocasses per a la producció de ferro. Un salt d'aigua accionava el martinet i el ferro quedava a punt per a ser treballat en la indústria metal'lúrgica, tan important a la zona. Però l'aplicació més important de l'aigua del riu va ser, a Camprodon, per a la producció industrial i elèctrica. En 1870, l'olotí Ignasi Casabó va instal'lar la primera fàbrica de telers mecànics moguts per energia hidràulica. I el mateix any, la societat "Antonio Matabosch e Hijo y Soler" va
camprodon
To see the actual publication please follow the link above