mala fortuna de la Martina i l'interès del prelat, abocat de ple en les obres de reconstrucció del monestir, va concebre el projecte de retornar el seny a la muntanya. L'esclat de la Primera Guerra Mundial, en la qual trenta mil voluntaris catalans varen servir a l'exèrcit francès, va estroncar el projecte. L'any 1920, una representació d'antics combatents encapçalats pel Dr. Soler i Pla, i d'inteHectuals com Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Enric Morera i Ignasi lglesias, varen voler manifestar un gest d'amistat francocatalana. El programa consistia a fer la donació d'una biblioteca a la vila de Perpinyà, l'audició d'un concert de l'Orfeó Català i que el TIA CAMP.ANA DEL CANIGÚ • HOMENATGE DE TOTS ELS CAT~TANS A S. ~:. R. MONSENYOR JÚU DE CAJ\SALADE DU 'PONT. BISBE DE PERPll:ÍYA. AMB lll.OTIU DEL RETORN AL CANlGO. DE LA SEVA H!STORICA CAMPANA • DIUlll.ENG,. D IA q D E JULI O l. La LLIGÀ ESPTRlTUAL DE LA MARE DE Dt:.U D'E MO!'oi'TSERR/\T D'OLOT. b~ dema.n~t I oll(;.,KUl doll l'&o1. S r. Bi•b. ilo Perpiny;.. del S r. Rf'<.tO(O.i\t;t.ipt<)~t de !.. ciut.ot i Sn. Pav<Htie•. IM •uicrit.ucioJu u~•pecf.i.,u pn .. orp:nilu.o: Iu fed·e. rel.lgi~ qve, amb moU\o dd retorn ¡~I Cani~ de 11. -ew• Li.rol:'ia camp:m:;r; i ,¡,. l"homualae "' Ment. Cart~lule, tinJun Uoc al N-tir J e S;,.,t Martí, d Ji\trDCDIIC ç{a 2.J J e juliol. E. ~ ah<Ò que .... dr«• ~ 1 , cahl¡¡.nt de tok• 1~ Ca.blunyu puquò vul¡uiD aportu la K Ya col'l~bo>ndó e..olus,iu~ a l'.:splendor d'uoa dlad• que wm diu J,¡ Snnobt~ Rth~itll$1 d-tl Hh.bat- doe Perpl1>yio, • hil d• COillfituir, nntte C'llp mem• de dubte, 6 mbo bell.. plait~a Je •1uan k • a'hiRin ,._.,c:r¡f eo b h htòria Je S..r~t M:uii .ld Ca ni vé>~. dia de Sant Martí tingués lloc el retorn de la Martina. La reacció al gest per part de les autoritats d'ambdues bandes de la ratlla no podia ser més desencoratjadora: l'alcalde de Perpinyà va rebutjar l'oferiment amb el pretext de no disposar de local on acollir els llibres, la seguretat espanyola va negar els passaports als promotors i als orfeonistes i per delegació governativa l'alcalde d'Olot va prohibir que es despengés la Martina. La instauració de la segona República Espanyola i el restabliment de la Generalitat de Catalunya serà finalment el context propici per assolir el propòsit. La unió dels esforços de persones rellevants com Francesc Matheu, el diputat provincial Josep Maria Masramon, l'alcalde d'Olot Joan de Garganta i el governador civil de Girona Claudi Ametlla, amb la intervenció del propi Francesc Macià i la campanya que varen impulsar mitjans com el Diari de Vic, El Matí i ben especialment el periodista Rafael Cardina des de les pàgines de L'Autonomista de Girona, finalment no va resultar endebades. El prelat del Rosselló, en la data del seu 85è. aniversari (11 de Programa de l 'homenatge a Mons. Carsalade. El bisbe Carsalade al claustre de l'Abadia del Canigó. març de 1932), va ser obsequiat amb el millor regal de la seva vida. A les portes del seu palau, la redacció de l'Autonomista, encapçalada pel germans Darius i Carles Rahola, a qui acompanyava el diputat Laureà Dalmau, el varen obsequiar amb l'esperada Martina. El 24 de juliol va ser penjada al campanar de Sant Martí del Canigó. El bisbe, com a mostra d'agraïment i reciprocitat, va disposar testamentàriament que el seu calze fos lliurat com a ofrena al santuari del Tura. 27
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above