26 A questa nola ha esdevingut un signe de la pervivència dels vincles de germanor i retrobament entre els catalans de les dues vessants pirinenques, i per alguns tan emblemàtica com el mateix Canigó. La figura del bisbe de Perpinyà Juli de Carsalade du Pont (1847-1932), gascó, estudiós de l'arqueologia i la història, impulsor de la recuperació de l'ús de la llengua catalana en la catequització i reconstructor del monestir de Sant Martí del Canigó, va ser la clau de volta en el procés de restitució de la campana al cenobi canigogenc. L'episodi paradigmàtic de restitució del patrimoni campaner, amb la càrrega simbòlica associada de vindicació de la catalanitat a les terres de França, el va fer objecte de l'animadversió política dels dos estats. L'epigrafia de la Martina la forma la llegenda Ecce benedictus Martinus 1484 i la seva iconografia ve composta per les representacions de Santa Eulàlia i Santa Júlia, patrones del bisbat d'Elna, seu originària de l'actual diòcesi de Perpinyà. Les vicissituds de la Martina varen començar just poc abans de la Revolució Francesa amb la decadència de la comunitat benedictina i la secularització que va abocar en l'abandó i · l'èspoli~ del monestir. La campana va anar a parar a mans d'un antiquari i d'allà al Recepció de la campana Martina al palau episcopal de Pe1pinyà. Carles Rahola se situa entre els dos prelats. campanar del santuari olotí de la Mare de Déu del Tura. L'any 1902 es decretà la prohibició de celebrar els Jocs Florals a Barcelona. Aleshores varen tenir lloc a Sant Martí del Canigó, circumstància que va provocar la coneixença i l'amistat del bisbe amb Francesc Matheu, president del consistori. L'èxit del certamen literari, que va congregar cap a cinc mil persones, va provocar un sotrac polític i fins i tot una interpeHació a les Corts de Madrid. Matheu va voler agrair l'acolliment i, assabentat de la
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above