obrers e promens li hagen ajudar amontar lo dit seny al dit cluquer. /tem es convengut que los dits obrers e promens hagen haver al dit mestra Bernat Gordia lo coura e estany aytant com ni /zag e necessari e argila, redortes, vergues e XII pals per fer lo fornal, cera e seu per fer les pintures del dit seny e tanta lenya com llaura mester a f er sacar lo mollo del dit seny e aixmatex los dits obrers e promens hagen atenir I hom tot jorn que lo dit mestra Bernat obrara lo dit seny per servir lo e aximatex hagen affer los dits obrers e promens al dit mestra Bernat la messio de menyar o de treure tant com obrera lo dit seny. /tem es convengut que lo dit mestra Bernat Gordia hage per sos trebayls e f er lo dit seny dotza florins valents de sis Lliures XII sous Barchinona Los quals XII florins Los dits obrers e promens hagen a pagar al dit mestra Bernat del dit que lo dit seny serafet a I any e per assone obliguen Los bens propris e de la obra e de quescun de aquells. /tem es con vengut que apres que lo dit seny sera al dit cluquer dins I any e I die Lavors pus prop vinent per sonant acorda se tranqua que en aquell cas lo dit mestra e per totes les cosas demon! dites lo dit mestra Bernat Gordia ne obliga tots sos bens presents esdevenidors e ho jure e renuncia a son propi foc ... Arxiu Històric de Girona. Berenguer F. Sassala. Notaria 4. Signatura 80. Cfr: FREIXAS I CAMPS, Pere: L'Art Gòtic a Girona. Col. de Monografies de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 9. Girona, 1983, pp. 302-303. Crònica d'una fosa malastruga a Sant Joan les Fonts, s.XIX. ( ... ) Tres anys després de la sortida dels francesos, l'any 1817, el batlle de SantJoan les Fonts, Josep C/aperols, i els regidors Pere Rou ra, àlies Aulina, Esteve Canal i Esteve Colom, junt amb els obrers Gil Torras Aiguanegra i Josep Casadenwnt Serrat, tractaren de fer dita campana amb en Miquel Barberí, d'Olot L'Ajuntament es comprometé a f er la vida a n'en Barberí, donant-li de dotze a tretze cargues de llenya d'olivera o faig i una carga de carbó, avençar-li la quantilat de tres dobles de quatre per adquirir metall a fi de fer-/a més grossa que avans i satisfer-li vuit sous diaris de jomaL Acceptà en Barberí prometent entregar la nova campana, bona i rebedora i colocada en son lloc, per les anteriors condicions dintre el tenne de quinze dies, temps que calculà necessitava per a fóndre-/a i demés operacions. F oren tan fatals els resultats, que passà en dita operació més de tres mesos, tingué de fóndre-la per tres vegades, pesant la darrera solament 15 (n) i 2'50 (a) poc més o menys, segons wz tal Planas, pesador d'Olot, qui la pesà amb tres romanes en presència de 1wmbrós públic el28 de febrer del1818. Beneída que fou pel rector mossèn Pere Bastons, es pujà al campanar, però per ésser les nanses defonnes i altres circumstimcies, fou precís mudar varis f erros i treball de fusta, no poguentse bogar i provar fins all O de març següent Com que en Miquel Barberí era pobre de solemnitat, es veié obligat el poble a acceptar les despeses ocasionades per l'imperícia del fimdidor. El dia 7 de julinl del mateix any, tocant a temps (en el moment que queia una forla pedregada que destruí les collites del pla de Begudà, Solanich i costa d'Aiguanegra), es trencà de nou la dita campana, la que's tomà a fondre més tard, quedant força reduïda de pes. El món es rodó i dona voltes. Qui havia de dia a l'humil campaner olotí i a n'els soferts i pacients veïns de Sant Joan les Fonts que les peripécies que passaven en aquells moments per a fondre la cèlebre campana, tal volta servirien d'ensenyança per a els èxits indiscutibles d'avui! CAULA, Francesc: "En Barberí, d'Olot. Records del temps vell", a La Tradició Catalana, núm. 627, Olot, 1929. Cfr: CAULA I VEGAS, Francesc: Recull d'articles i treballs, vol. I, Amics de Sant Joan les Fonts, Olot, 1983, pp. 93-94. 17
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above