Em falten/es paraules per a expressar la intensitat dels sentiments de reconeixença que emplenen mon cor. Entre la vila d'Olot i l'Abadia de Sant Martí del Canigó, es pacta, avui, una amistat perdurable com el bronze de la campana. Siguin associats per sempre més en aqueixa amistat tots els qui han treballat pel retom de la campana al seu bressol centenari. Entre tots, em púm anomenar al meu vell i fidel amic, el patriarca de les lletres catalanes, En Francesc Matheu, President del Consistori dels }ocs Florals de Barcelona, qui, el primer, ha concebut i manifestat la idea de restituir la "Martina" al cloquer de Sqnt Martí, i que tant i tant ha treballat per aconseguir tal restihtció. Es ell qui, amb l'ajuda dels membres del Consistori dels }ocs Florals, ha pres a sa carrega les despeses de la campana nova que ara ocupa, en el cloquer de Nostra Senyora del Tura, la plaça de la "Martina". Amb tals distingits i valuosos barons, poguérem creure que tot hauria succei1 a plaer per la realització dels llOStres desiijos, però ... tothom sap que entre la copa i els llavis hi ha una distància que, encara que petita, és, de vegades, dificil de traspassar. Al punt que els obrers s'aprestaven per al trasllat de la "Martina", ens arriba un decret del general Despujol, Govemador de Girona, portant defensa de treure la campana del cloquer del Tu ra i posant-la sota el mantell del Rei. Ai de nosaltres! Tot el que havíem somniat es va desvaneixer! Tots els nostres projectes estaven fracassats! Pertocava a Sa ExceNencia, el nou Govemador de Girona, Don Claudi Ametlla, eficaçment ajudat pel Diputat a Corts Sr. Miquel San taló, de reparar el mal, Jet pel seu predecessor, i de tomar a nostres somnis esvai1s la més dolça realitat. Milions i milions de gràcies, senyors Governador i Diputat; haveu obrat baronivolment per a què la festa d'avui es pugui celebrar com a vertadera festa de germanor entre els dos trossos de Catalunya: el trosset rossellonès que Déu m'ha donat a conrear i el Principat, i afirmar en pics i repics de campanes, que els pobles de les dues vessants dels Pirineus són de la mateixa raça, tenen la mateixa llengua, els mateixos costums. En veritat podem repetir avui els versos de Mossèn Cinto: Partida és Catalunya per l'aspre Pirineu, mes soll braç 110 allunya els cors que lliga Déu! De França o bé d'Espanya, uns i altres som germans; 110 el trenca una muntanya l'amor dels catalans! I a tzí Rafel Cardina, ocellet del meu cor, quines gràcies et donaré per tant i tant que has fet per mor de Sant Martí, de la campana canigogenca i de Jo? Has enmanllevat el nom de "Cardina" per a refilar amb més llibertat en la premsa catalana; pero, els 110ms del teu pare i de la teva mare, -Sot-Delclòs- són 110ms molt rossellonesos, molt coneguts, molt honrats de tothom en les viles meves d'Arles i de Prats de Molló. I per això et puc dir: "Sigui's beneït, fill meu, per tot el que has fet per a procurar a la festa d'avui sa significació de festa de familia". Quines refilades més enlairades has publicat en El Autonomista de Girona! Quin clam de convit tan eloqüent has dirigit als aimadors de les llengües romàniques, des de Provença fins a Mallorca! Ets tzí, encara, fil/meu estimadissim, que has escollit en l'horta empordanesa aqueixa flor de joventut, de gràcia i de gentilesa: la senyoreta Glòria Sacrest, que va acceptar de fer de Reina i de Pavordessa en/a festa d'avui, i, amb 1111 cor de vertadera dona catalana, cor generós i cavalleresc, ha volgut venir en socors del vell Bisbe del Canigó que soc }o, per a actuar, en aquesta casa pairal de tots els catalans, de Mestressa, Senyora i Majora, cuidant de tots els detalls de la festa. Gràcies, Missenyora la Pavordessa, Reina del Canigó, per havervos dignat barrejar la gloria del vostre 110m i de les vostres virtuts amb la glòria d'aquestes muntanyes, sempre glorioses. Déu vos ho pagui, oh noble senyoreta, en gràcies espirituals i en felicitats humanes, la diada d'avui, perquè }o 110 soc prou ric per a pagar-vos-la com us mereixeu! Sigueu tots beuei1s, amics, coneguts i inconeguts! I tot sigui per la glòria de Déu i de Maria Santíssima! He dit. CORTADE, Abbé Eugène: fules de Carsalade du Pont, l'évêque des catalans. Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées·Orientales, XCIXe volume, Perpignan, 1991, pp. 432·435 29
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above