Cartell oficial de Setmana Santa, obra d'Antoni Varés. Aggiornamento a pagès Els veïns se n'anaven a dormir a les menudes. Els sentia xerrar i xerrar. Això rai. Nit i dia tenien engegada una música d'aquestes a terrabastalls que cargolen tripes. Només paraven a la sortida del sol. A la sortida de sol, jo engegava les campanes a tant com donaven. I a veure qui podia més. Vés per on, a la rectoria no dormia ningú. A la missa del diumenge, després del meu atac a campanes, ells responien amb la música del rosegacebes. Amb els senyorstinguepietats i els anyellsdedéus de la nova litúrgia conciliar, ens les fèiem amb els esgarrips de les guitarres. Els pagesos, com si res; jo m'entrebancava com mai al sermó. El Ficanassos va tomar algun cop a missa per veure com ens ho preníem. M'hauria agradat de veure-hi el coordinador. Entre campanes i grinyols, aquesta va acabar empatada. BALLARÍN, Josep Maria: Mossèn Tronxo. El Club dels NoveHistes, 88. Club Editor. Barcelona, 1991, p. 74. La campana s 'incoi¡Jora sovint a la iconografia de Sant Antoni Abat, com s 'aprecia en aquesta imatge de l'església de Palafrugell. La Bramamorts Aquesta campana existent a la Catedral de Girona fins a I' any 1936 tenia com a servei tocar a morts i a viàtic. Coneguda des del segle XV, en la Guerra del Francès una bala la va esquerdar. De la basarda provocada pel seu so en va deixar constància l' historiador de les campanes de la ciutat. No hi ha ningú que la senti sense quedar astorat. Sembla talment construïda expressament, sàbiament, amb el tó que posseeix, per a cumplir la seva trista missió. Ja el nom amb que se la coneix i distingeix de les altres, és de si prou esgarrifós. (. .. ) Les seves batallades, acompassades cada mitg minut, descriuen el depriment quadre d'un ser agònic semblant talment que s 'escola una vida humana, que s'exhalen els darrers suspirs. Panteig, exhalacions, suspirs pregons que prenen alè cada sis batallades, reposant un instant més llarg. (. .. ) I ès que la Bramamorts és l'ideal dels sons de les campanes per a cumplir la missió que tan tètricament descriu el seu nom, i fins arribem a dubtar que en el món hi pugui haver una cloca de só semblant a ella. GRAHIT, Josep: Les campanes de Girona, Ajuntament de Girona, Tallers Gràfics LI. CasteUó, Palamós, 1926, ps. 39-40. 23
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above