El llenguatge administratiu és una varietat lingüística funcional que té com a àmbit d’ús l’Administració i com a matèria objecte de comunicació, l’activitat administrativa. Tot i que es tracta d’un llenguatge d’especialitat (d’una eina de comunicació entre especialistes), els qui redacten textos administratius han de tenir present que bona part dels seus escrits (les comunicacions externes) aniran a parar a les mans del ciutadà, i que aquest els ha de poder comprendre.

Hem de cercar l’origen del llenguatge administratiu català entre els segles xiv i xv, moment en què el llenguatge de l’Administració va viure l’etapa d’esplendor de la Cancelleria Reial, on es van produir nombrosos textos administratius: parlaments a les Corts, lletres reials, contractes, llicències, etc., que han servit de base per a la formació del català administratiu actual. Aquesta tradició aporta al llenguatge administratiu nombroses solucions, com per exemple, el tractament personal de vós o connectors i locucions com ara atès, vist i plau, a dia cert, etcètera.

El català en l’àmbit de l’Administració, doncs, té una tradició llarga, encara que irregular per raó dels diferents esdeveniments històrics. A partir del restabliment de l’oficialitat del català, l’any 1979, la llengua catalana es va anar reintroduint en els usos administratius i jurídics, dels quals havia quedat relegada durant la dictadura franquista, i al llarg d’aquests trenta anys s’ha anat definint un llenguatge administratiu que combina tradició i modernitat.

Un dels factors que han contribuït en els últims anys a la renovació del llenguatge administratiu ha estat la influència de corrents internacionals com ara el Plain English Movement (literalment, ‘moviment per l’anglès planer’), sorgit els anys setanta del segle xx als Estats Units, que propugna simplificar el llenguatge administratiu i jurídic eliminant elements superflus, evitant les estructures complicades i organitzant de manera lògica la informació. Un altre factor que també hi ha contribuït ha estat la difusió de les normes i recomanacions establertes en organismes internacionals, sobretot l’Organització Internacional d’Estandardització (ISO), en relació amb formats de paper, representació numèrica de les dates, mètodes de treball en terminologia, etcètera.

El procés d’establiment del llenguatge administratiu, però, no s’ha de considerar tancat, perquè el llenguatge, com la societat, és una realitat viva que es transforma contínuament. Per tant, avui el llenguatge administratiu continua evolucionant d’acord amb una orientació basada en principis com són ara la funcionalitat, la claredat, la modernització, la democratització o la no-discriminació per raó de sexe.

A continuació definim les característiques generals del llenguatge administratiu català (formalitat i funcionalitat, i eficàcia comunicativa), que es tradueixen en conceptes com ara claredat, senzillesa, precisió, concisió, respecte i correcció, etc., sempre tenint present que bona part dels documents administratius van a parar a mans del ciutadà, per la qual cosa han de ser fàcils de llegir i comprensibles.