2. Usos no sexistes i llenguatge no discriminatori

El fet que la dona hagi accedit en els últims anys en condició d’igualtat amb l’home a l’àmbit professional o laboral ha comportat l’adaptació del gènere de molts noms de càrrecs, oficis o professions a aquesta realitat.

En convocatòries de selecció de personal, en descripcions de llocs de treball i en qualsevol document en què fem referència a professions, condicions i càrrecs, hem de tenir en compte el gènere de la persona a qui ens referim i, si escau, fer servir les formes femenines corresponents, ja que utilitzar sistemàticament les formes masculines sense tenir en compte a qui es refereixen és una forma de discriminació que cal evitar:

• la tècnic d’informàtica
• la tècnica d’informàtica

• una enginyer tècnic
• una enginyera tècnica

El fet que encara avui algunes professionals prefereixin ser anomenades amb la forma masculina s’ha d’entendre com una resistència natural al canvi, però no sembla que hi hagi cap motiu que impedeixi l’ús de les formes femenines generalment acceptades.

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (http://dlc.iec.cat) o el Cercaterm del TERMCAT (http://www.termcat.cat) ens poden ajudar en els casos en què tinguem dubtes sobre la forma femenina de les designacions d’oficis, professions, condicions o càrrecs, o de l’equivalent masculí de formes corresponents a professions o oficis que tradicionalment duien a terme dones i que avui també desenvolupen els homes, com és el cas de mestressa de casa, hostessa, etcètera.

Tot seguit presentem una llista amb la forma masculina i femenina d’algunes designacions que poden resultar útils en els textos de l’Administració.