2. Usos no sexistes i llenguatge no discriminatori

Quan fem referències en el text a col·lectius en què hi ha homes i dones, sovint podem optar per usar només la forma masculina, atès que en català —com en la resta de llengües romàniques— el masculí és la forma no marcada pel que fa al gènere, i el context i la realitat social ja fan evident que ens referim a persones sense fer cap distinció per raó de sexe ni de cap altre tipus.

  • Les mesures afecten igualment els funcionaris i els laborals.
  • Els licitadors presentaran les ofertes en el registre general.
  • Els empresaris que concorrin en unions temporals queden obligats solidàriament.

Tanmateix, en certs contextos avui se sent necessari evidenciar la presència de referents o de destinataris dels dos sexes. En aquests casos, podem utilitzar diferents recursos com els que exposem tot seguit. L’aplicació d’aquests recursos no pot ser automàtica ni irreflexiva, i sovint un mateix recurs pot ser aplicable en un context (en l’encapçalament d’una carta, per exemple), però resulta abusiu i inadequat intentar aplicar-lo al llarg de tot un document extens.

En els textos administratius en general, és molt útil el tractament de vós, perquè presenta la mateixa forma per al masculí i per al femení, en singular i en plural, i, per tant, serveix per a un o diversos destinataris i per a dones i homes. En canvi, el tractament de vostè/vostès exigeix pronoms diferents segons el sexe del destinatari. Compareu els exemples següents:

  • Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos ben atentament. [Tractament de vós].
  • Us adrecem aquesta carta a fi de [...]. [Tractament de vós].

 

En canvi, amb el tractament de vostè, caldria dir:

  • Aprofito aquesta avinentesa per saludar-lo/saludar-la/saludar-los/saludar-les ben atentament.
  • Li/Els adrecem aquesta carta a fi de [...].

Un recurs possible en determinats contextos és separar amb una barra inclinada la forma masculina i la forma femenina (Benvolgut/Benvolguda), o afegir la terminació femenina després d’una barra inclinada o d’un guionet (si fem servir la barra no deixem espai a banda i banda; en canvi, sí que deixem un espai abans del guionet).

Darrere del guionet o de la barra s’escriu la lletra que convé afegir a la forma masculina per crear la forma femenina o, si canvia la grafia, totes les lletres que canvien des de l’última vocal tònica inclosa.

un/a treballador/a president/a
un -a treballador -a president -a
Benvolgut/uda: adjudicatari/ària
Benvolgut -uda: adjudicatari -ària

 

Si canvia tota la paraula o gairebé tota, la repetim sencera després de la barra inclinada. Si la primera paraula va amb majúscula, també hi haurà d’anar la paraula de darrere de la barra.

  • soci/sòcia
  • Amic/Amiga

 

Aquest recurs té l’avantatge de l’economia, però també té algun inconvenient: d’una banda, la forma més llarga (generalment, la femenina), que es posa darrere la barra o el guionet, esdevé secundària de la primera, i de l’altra, el fet d’omplir el text de barres inclinades i guionets l’enfarfega i en dificulta la lectura. Per tant, convé limitar-ne l’ús a contextos concrets en què l’estalvi d’espai ho justifica (per exemple, en l’encapçalament de circulars o en certes llistes).

Una opció especialment recomanable en l’encapçalament de cartes i altres escrits és la duplicació de les dues formes completes en dues línies.

Benvolgut,

Benvolguda,

Distingida senyora:

Distingit senyor:

 

Dins del cos dels textos, de tant en tant pot ser útil donar les dues formes completes i coordinades amb i o amb o, tot i que haurem de tenir en compte que la gramàtica preveu que els adjectius i els participis que depenguin de dos o més mots de gènere diferent van en masculí.

  • El funcionari o la funcionària haurà de presentar [...].
  • Els funcionaris i les funcionàries afectats per les mesures de [...].

 

Com ja hem comentat, aquesta solució convé no fer-la servir de manera sistemàtica per no forçar la naturalitat del text, i perquè pot arribar a resultar inviable, sobretot en textos llargs.

  • Si el treballador o treballadora que cal substituir té la condició de funcionari o funcionària, el candidat o candidata a cobrir la suplència podrà ser nomenat o nomenada funcionari o funcionària interí o interina [...].

Fer servir formes que designen un col·lectiu no és un recurs que resolgui tots els casos possibles, però sí que pot resultar útil en determinades circumstàncies. Convé anar amb compte, però, com amb els altres recursos, que amb el canvi no perdem cap matís rellevant.

En lloc de podem escriure
els homes la humanitat, les persones
els alumnes l’alumnat
els nois la joventut, el jovent
els ciutadans la ciutadania
els treballadors el personal, la plantilla
els funcionaris el funcionariat
els laborals el personal laboral
els nens els infants, la canalla, la mainada

Un altre recurs útil en determinats contextos és l’ús de la paraula persona. S’ha de fer atenció quan es faci servir perquè també hi ha el risc d’enfarfegar el text, fer-lo poc natural i fins i tot ridícul.

En lloc de podem escriure
els interessats les persones interessades

 

Però, per exemple, si escrivim les persones treballadores de la Diputació tenen dret a [...] no estem pas dient que tots els treballadors i treballadores hi tenen dret, sinó només les persones que són treballadores.

En impresos en què la persona interessada ha de fer constar les seves dades, s’ha d’evitar que les referències només siguin vàlides per al masculí. Així mateix, és poc recomanable fer servir la barra inclinada per separar la forma masculina i la terminació de la forma femenina:

En lloc de és millor
L’interessat: ..... o El/La interessat/ada: ..... Nom i cognoms: .....
Nascut a: ..... o Nascut/uda a: ..... Lloc de naixement: .....
Domiciliat a: ..... o Domiciliat/ada a: ..... Domicili: .....