Page 68

Les Campanes

66 La música defineix la campana com un instrument que pertany a la família dels idiòfons percutits. Compositors de renom han inclòs el so de les campanes a les seves obres, com Berlioz al "Dies irae" de la Simfonia fantàstica, Wagner a Parsifal, Mahler a la Segona Simfonia, Debussy a Ibèria, Txaikovski a I'Ouverture solennel/e 1812, Handel a Saü/, Bach a Schlage Ooch, o Purcell a Bell anthem. També Byrd, Cherubini, Ravel, Liszt, Sibelius, Paganini i Rimskij-Korsakov. Pel seu pes i dificultat de transport es varen substituir a les orquestres per campanes "tubulars" i "laminades", compostes de coure o acer, de diferents dimensions, suspeses i ordenades cromàticament. Existeixen una varietat de dotze campanes instrumentals reconegudes. En el jazz s'utilitzen ocasionalment unes esquelles amb la denominació de cowbe//s. La Societat General d'Autors i Editors a Catalunya manté registrades 41 peces amb títols dedicats a les campanes i 1 als campanars del Baix Camp (1994}. El so de les campanes es troba inclòs a l'emblemàtica Cançó d'amor i de guerra, de Rafael Martínez i Valls i a la sardana Sant Martí del Canigó, del mestre Pau Casals. Salvador Espriu va ser l'autor de la lletra de Campanes obrien de matí. Poblacions gironines com Adri, Interior de la torre que alberga el carilló de Sant Joan de Perpinyà, just al costat del Campo Sam o. Crespià, Figueres, Girona i Olot tenen composicions dedicades a les seves campanes. Lluís Llach amb Campanades a mort i Maria del Mar Bonet a la seva Inici de campana han enriquit contemporàniament l'inventari, que popularment es completa amb caramelles com Les campanes de Pasqua i una munió de nadales. La cançó més universalment coneguda en aquesta temàtica és la dedicada a frère Jacques, un simpàtic monjo campaner i dormilega.


Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above