52 La primera notícia històrica de les campanes de Girona es documenta l'any 1052 i prové de la catedral, que gaudeix del títol de mestra de cerimònies i de gravetat de culte. El primer temple de la ciutat i la diòcesi ha mantingut sempre una rica tradició campanera. No endebades les noies catedralícies han esdevingut motiu d'atenció literària en tots temps. Tanmateix, els estudiosos han fet incursions al seu patrimoni. Les dues úniques monografies dedicades a l'estudi i divulgació del patrimoni campaner de la ciutat -Les campanes de Girona (1926) i Les campanes de la Catedral de Girona (1977)- es deuen a Josep Grahit i Grau (1883-1960) i Josep Calzada i Oliveras (1913-1990). Grahit, secretari judicial, publicista i corresponent de la Real Academia de la Historia, va ser un divulgador entusiasta de la cultura popular. El canonge Calzada va centrar la seva activitat erudita a la investigació històrica-monumental i va ser durant anys curador del patrimoni artístic de la Diputació de Girona Les campanes de la catedral varen gaudir d'un ampli ressò popular que es transllueix per la influència que exerciren en l'ordenació del temps cívicareligiós, la persistència de les denominacions vulgars per sobre de les oficials i els La catedral de Girona posseeix w 1 conjum campaner completíssim al qual caldria donar difusió com a antena d'atracció hídico·cullllral de la seu. referents incorporats a l'imaginari local. Les campanes existents abans de l'any 1936 -El Bombo o Beneta, la Capitular, l'Assumpta, la Dominical, la Narcisa, la Quotidiana, la Bramamorts, la Peixetera, la de les excomunions, la dels Quarts, la petita o de l'Oració, la cloca de cridar els campaners, les campanes petites del rellotge i les matraques- estaven regulades per un calendari minuciós. En varen tenir cura fins a cinc campaners amb un estatus
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above