La campana de Sant Honorat de la catedral de Barcelona, coneguda popularment com l'Honorata, va adquirir fama per les intervencions que va tenir en el setge de la ciutat de 1714 i a l'Avalot de les Quintes de 1773, i patí consecutives destruccions i represàlies. L'escriptor, poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra li va dedicar un poema, que ha esdevingut cèlebre, en recordança de la participació en la guerra de Successió. La campana de Sant Honorat (1714) Quan s'anava escolant nostra ciutat dins del setembre de la mala anyada, la campana de Sant Honorat a dalt del campanar a cada estrebada movia el seu batall desesperat. I quan la llengua de la nostra gent anava renegant d'odi i de gana, quan s'esberlava el pit d'algun valent, la llengua de metall de la campana repicava i cridava a sometent. I quan el conseller de la ciutat alçava al cel l'espasa i la bandera, i el llop amb la casaca de soldat i el lladre de la terraforastera ens ho deixaven tot esmicolat, feia un so ronc com un grinyol de fera la campana de Sant Honorat. I després, quan vingué la mala nit i s'ensorrà per sempre aquell delit, i era nostra florida ciutadana cementiri, misèria i cos podrit, Josep Maria de Sagarra. pell que tremola i llavi que demana, amb un plorar de ràbia i de despit plorava la campana. Quatre anys més tard diuen que el rei prudent féu despenjar aquella campana altiva perquè havia tocat a sometent amb la veu una mica massa viva. La varen dur entre brases i carbons, somicant digué adéu a les germanes, la varen fondre sense més raons i del metall en varen fer canons per ofegar la veu de les campanes. o o o
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above