8. Els documents administratius

La carta és un document que es fa servir, en l’activitat administrativa, per a les comunicacions escrites de caràcter interpersonal i de contingut general que no queden previstes com a components de la tramitació d’un procediment administratiu.

Cal adequar la llengua al grau de formalitat de la carta, que pot tenir un nivell respectuós i neutre o bé cordial.

Les idees s’han d’expressar amb claredat, precisió i concisió, i el contingut de la carta s’ha d’estructurar de manera lògica, per mitjà de paràgrafs breus.

Quant al tractament personal, s’utilitza:

  • Per a qui emet el text, en general, la primera persona del singular (jo): us faig saber; agraeixo. La primera persona del plural (nosaltres) (us fem saber; agraïm) és adequada quan es vol accentuar el caràcter institucional per sobre del personal, o bé el valor col·lectiu de l’organisme.
  • Per a la persona destinatària, preferentment, la segona persona del plural (vós) (us demano; aprofito per saludar-vos), tot i que, opcionalment, també podem fer servir la tercera persona del singular (vostè) (li demano; aprofito per saludar-la), que resulta més distant amb l’interlocutor. L’ús del tractament de vós presenta la mateixa forma per al masculí i per al femení, en singular i en plural, i, per tant, serveix per a un o diversos destinataris i per a dones i homes: Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos ben atentament. En canvi, amb el tractament de vostè, cal fer: Aprofito aquesta avinentesa per saludar-lo/-la/-los/-les ben atentament. Amb l’ús del tractament de vós, també s’eviten ambigüitats quan intervé una tercera persona: Li comunico que la Diputació ha aprovat la seva proposta és una frase ambigua, perquè no queda clar si la proposta és de la Diputació o del destinatari, cosa que se soluciona amb Us comunico que la Diputació ha aprovat la vostra proposta.

La segona persona del singular (tu) només és adequada en casos de gran amistat i confiança mútua: rebràs; et comunico que.

A la carta, s’hi fan constar els apartats següents: destinació, salutació, nucli, comiat, signatura i datació. Opcionalment, la carta pot contenir un apartat de dades d’identificació del document i un altre d’informació addicional.

Destinació

Les dades de la persona destinatària —el nom, l’adreça i el càrrec, si escau— es consignen al marge superior esquerre, a sota de la capçalera. També es poden ajustar a l’espai corresponent a la finestreta dels sobres que en portin.

S’hi pot fer constar la informació completa:

O reduïda:

  • Nom i cognoms, precedits del tractament que hi correspongui: Sr./Sra.; Il·ltre. Sr. / Il·ltre. Sra., etc., o bé càrrec
  • Adreça, codi postal i població

Identificació del document

Atès que la carta es fa servir per comunicar temes no relacionats amb la tramitació d’un procediment administratiu, no la identifiquem amb un número d’expedient. Tampoc no sol portar altres dades d’identificació.

Opcionalment, es poden fer constar, a sota de la destinació, en cos de lletra 10, les dades següents:

  • Inicials del nom i primer cognom de la persona que dicta o redacta la carta (amb majúscules) i de la persona que l’escriu (amb minúscules), separades per una barra: EV/mr (carta redactada per Eugeni Vila i escrita per Marta Romà).
  • Descripció breu de l’assumpte a què es refereix la carta.

Salutació

La fórmula de salutació s’ha d’ajustar al to relacional del conjunt del document. El tractament més general de salutació és el de senyor/senyora, que és alhora respectuós i atent. Segons el grau de confiança, es pot optar per una de les fórmules següents, ordenades de més a menys confiança, i adaptant el gènere i el nombre al del destinatari.

Benvolgut/uda [nom propi]

Benvolguda amiga

Benvolguts companys

Benvolgut/uda

Benvolgudes senyores

Senyor/Senyora

Distingit/ida senyor/a

 

Tot i que és més general l’ús de la coma, la fórmula de salutació igualment pot anar seguida de dos punts (Benvolguts: Us comuniquem que [...]).

Nucli

La part central del document és la que té una redacció menys fixada, però cal que hi seguim un plantejament coherent i una estructura lògica: introducció al tema, desenvolupament (arguments, motius, etc.) i conclusió (demanda concreta, resultat, proposta, etc.). En aquesta part, s’ha de recórrer a una ordenació adequada dels continguts en paràgrafs i a una puntuació que faciliti la lectura i la comprensió del text.

S’ha de tenir en compte el grau de formalitat que fem servir, d’acord amb el que ja hem definit a les fórmules de salutació i comiat, el qual pot oscil·lar entre un nivell formal, respectuós i neutre, i un nivell menys formal i cordial.

Comiat

Després del darrer paràgraf del nucli s’introdueix la fórmula de comiat, que s’ha d’ajustar al to general de la carta. Cal evitar l’aparició d’una fórmula de salutació afectuosa (Benvolguda) i d’una fórmula de comiat freda (Ben atentament) o viceversa. A continuació es relacionen les fórmules de comiat i de salutació, d’acord amb el registre que correspongui.

Benvolgut/uda [nom propi]

 

 

Cordialment / Ben cordialment / Una salutació cordial / Molt cordialment

 

 

 

Benvolgut/uda amic/iga

Benvolgut/uda company/a

Benvolgut/uda

Benvolgut/uda senyor/a

 

 

Senyor/a

Atentament

Distingit/ida senyor/a

Ben atentament / Molt atentament /              Amb les salutacions més distingides

 

També es pot incloure l’expressió de comiat dins de l’última frase de la carta.

Aprofito l’avinentesa per saludar-vos atentament.

Resto a la vostra disposició per a qualsevol aclariment i us saludo ben atentament.

 

La fórmula de comiat va seguida d’una coma quan no inclou cap forma verbal (Ben atentament,) i seguida d’un punt quan n’inclou una (Us saludo ben atentament.).

Les expressions de salutació i de comiat que s’ofereixen més amunt són només alguns exemples, i no pretenen limitar tot el ventall de fórmules possibles. Se’n poden fer servir d’altres si es considera convenient, sempre que, és clar, siguin adequades des de tots els punts de vista.

Signatura

En els documents administratius que duen datació i signatura completa, aquests elements se solen situar, per jerarquitzar la informació segons la importància (vegeu 8.1.7, «La signatura»), seguint l’ordre següent: datació, càrrec, rúbrica i nom i cognoms. En la carta, però, preval la identificació nominal de la persona que la signa. Per això, s’inverteix l’ordre dels elements, que es distribueixen així:

  • Rúbrica
  • Nom i cognoms
  • Càrrec, amb majúscula inicial perquè comença línia, sense l’article determinat i sense punt final

El càrrec no va precedit mai de cap tractament.

  • Sr. cap de Medi Ambient i Territori
  • Cap de Medi Ambient i Territori

Datació

A la carta, a diferència de la resta de documents administratius, escrivim la datació (municipi i data) al final del document.

El municipi ha de dur l’article quan en té, va seguit d’una coma i no ha d’anar precedit de la preposició a:

  • A les Lloses, 25 de maig de 2010
  • Les Lloses, 25 de maig de 2010

La data tampoc no va precedida de la preposició a. El dia s’escriu en xifres, el mes amb minúscula i l’any sencer en xifres. Davant de l’any, podem fer servir la preposició de o bé la contracció del.

L’abreviació de la data amb punts, guionets o barres inclinades, indicant el mes en xifres, no es considera adequada, excepte en cartes de to molt informal.

  • Girona, a 25 de maig de 2010
  • Girona, 25-5-2010
  • Girona, 25 de maig de 2010
  • Girona, 25 de maig del 2010

La carta, com l’ofici, és un document de datació doble pel que fa a l’emissió ja que a més de la data habitual duu la del registre de sortida, que és la que cal tenir en compte des del punt de vista de tramitació formal.

Informació addicional

A la carta es pot afegir, opcionalment, un apartat d’informació addicional en forma de postdata (després de la data i la signatura), encapçalada per la sigla PD. Convé, però, no abusar d’aquest recurs, i assegurar-nos que el que hi diem no és oportú d’incloure-ho en el cos de la carta.

La sigla PS, provinent de la locució llatina post scriptum (‘després de l’escrit’), es fa servir per introduir informació addicional en textos no datats, com per exemple la carta electrònica o les notes manuscrites.

Quan s’inicia un paràgraf és important fer servir adequadament els connectors. Els mots connectors són paraules o grups de paraules que cohesionen el text i guien la lectura. No sempre són imprescindibles, però en molts casos poden ser útils.

A continuació presentem una llista de mots o grups de mots connectors, dividits segons les funcions bàsiques, que poden ajudar a millorar la redacció d’una carta.

 

Per introduir el tema
ens adrecem a
l’objectiu de

 

 

Per introduir un tema nou
en relació amb
en el marc de
pel que fa a
quant a
sobre [assumpte]
respecte a/de
tal com

 

 

Per continuar sobre un mateix punt
alhora
a més / a més a més
així mateix
igualment

 

 

Per posar èmfasi
cal destacar també
en efecte
és per això que

 

 

Per enllaçar elements
així com
com també
i també

 

 

Per indicar un contrast entre dos elements
així i tot
amb tot  
en canvi
malgrat tot
no obstant això
però
tanmateix
tot i així

 

 

Per comparar dos o més termes
igual que
tan [...] com

 

 

Per distribuir elements
ara [...] ara
bé [...] o bé
o [...] o

 

 

Per marcar ordre
a continuació
d’una banda, [...], de l’altra
en primer [segon, tercer, etc.] lloc
tot seguit

 

 

Per expressar una condició o una excepció
llevat de/que
sempre que
si no
tret de/que

 

 

Per resumir
a manera/tall de resum
en conjunt
recollint tot el que s’ha dit

 

 

Per concloure
així doncs
confio que
en conseqüència
per concloure