7. Característiques del llenguatge administratiu

Com hem dit, un dels elements que caracteritzen el llenguatge administratiu és la presència d’unes formes lingüístiques específiques; això és, d’uns termes o expressions que no fem servir en el llenguatge quotidià o que hi tenen un altre significat: expedir, lliurar, fer a mans, omplir, emplenar, formalitzar, validació, a dia cert, en virtut de..., i que aporten la precisió que requereix un llenguatge d’especialitat. El grau d’especificitat d’aquestes formes pot ser divers: n’hi ha que solament apareixen en textos administratius o jurídics (compulsar, constrenyiment...), i d’altres que són comunes en l’expressió general de la llengua, però que en un context administratiu poden adquirir un sentit específic (article, advertència, manament...).

La terminologia i la fraseologia administrativa i jurídica són necessàries si volem expressar les idees amb precisió i sense ambigüitats, i alhora recollir els conceptes jurídics propis del dret administratiu. Igualment important és la terminologia de l’àmbit de l’economia i l’empresa, o d’àmbits sectorials en què l’Administració intervé, com ara la cultura, la informàtica, el medi ambient, la societat de la informació, etcètera.

Amb la terminologia específica aconseguim que quan ens referim a un concepte o una acció determinada tothom entengui el mateix de manera inequívoca. No obstant això, a l’hora de redactar documents que van adreçats a ciutadans no especialitzats hem de tenir especial cura a fer servir la terminologia amb racionalitat i mesura.

Com que la llista de termes i de locucions de l’àmbit administratiu és molt extensa, i encara més si hi afegim la terminologia pròpia de tots els àmbits de competència de l’Administració, és útil acostumar-se a consultar les eines en línia que ofereix el TERMCAT, el centre de terminologia catalana (http://www.termcat.cat), especialment el Cercaterm, un servei automatitzat de consultes terminològiques on es poden cercar els termes en català o en altres llengües com ara el castellà, l’anglès o el francès, i que presenta també definicions i sovint notes d’ús.