5. Les majúscules i les minúscules

S’escriuen amb majúscula els noms i cognoms de persones, els noms de divinitats, de personatges històrics i de dinasties, els hipocorístics (formes abreujades) de persones, els sobrenoms (noms afegits), pseudònims, àlies, etcètera.

En cas que els cognoms portin preposicions i articles, la inicial de l’element que va en primer lloc (habitualment la preposició de) s’escriu amb minúscula si va després del nom de pila i amb majúscula quan s’omet el nom.

Actualment, en català, a diferència d’altres llengües en què encara es tendeix a usar la majúscula, tots els càrrecs, sense distinció, s’escriuen amb minúscula. Aquesta solució té l’avantatge que qui redacta no s’ha de plantejar, cada vegada que ha d’escriure la denominació d’un càrrec, si aquest «mereix» o no la majúscula. A més, és una solució democràtica i igualitària. Per tant, escriurem amb minúscula tots els càrrecs, encara que designin la persona concreta que el té, com també els títols acadèmics i nobiliaris i els noms de professions i d’oficis.

• el diputat de Medi Ambient, senyor Miquel Reig
• la rectora de la UdG
• la cap de secció de Cooperació Municipal
• l’enginyer director que sotasigna
• el president del Parlament
• el xofer de la Presidència
• la mestra del poble

L’única excepció a aquest criteri es dóna quan el càrrec va precedit per un tractament protocol·lari: en aquest cas, tant el tractament (sencer o abreujat) com el càrrec s’escriuen amb majúscula (vegeu 6.3, «Llista de càrrecs amb tractament protocol·lari»).

• l’Il·lm. Sr. President de la Diputació de Girona
• l’Excma. i Mgfca. Sra. Rectora de la UOC
• el Molt Honorable Senyor President de la Generalitat

• Ara bé, el càrrec s’escriu amb minúscula si no forma part del tractament protocol·lari.

• l’Il·lustríssim Senyor [...], president de la Diputació de Girona
• l’Excma. i Mgfca. Sra. [...], rectora de la UOC
• el Molt Honorable Senyor [...], president de la Generalitat 

La forma de tractament general del llenguatge administratiu català, aplicable a qualsevol persona de dins i de fora de l’Administració, és senyor/senyora. Aquesta fórmula va amb minúscula quan s’escriu la paraula sencera, però amb majúscula quan s’utilitza abreujadament.

Altres formes de tractaments civils, de l’àmbit religiós, acadèmic, etc. (doctor, mossèn, professor...) segueixen el mateix criteri.

El mot sant va amb minúscula quan és la forma de tractament, però va amb majúscula en els noms de lloc, d’edificis singulars, en les festivitats o quan forma part del nom de certes plantes.

• una festa en honor a santa Clara
• sant Josep i el nen Jesús
• la Diada de Sant Jordi
• la carretera de Sant Climent Sescebes
• la Setmana Santa
• el monestir de Sant Pere de Rodes
• l’herba de Sant Joan 

Els gentilicis són els noms amb què es designa la gent d’una determinada població o zona. S’escriuen amb minúscula.

S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements:

• del nom de productes i marques comercials.

• la denominació d’origen Poma de Girona
• una Hewlett Packard
• els iogurts La Fageda

• Però algunes marques s’han generalitzat tant que han perdut el valor de nom propi que tenien i s’utilitzen com a genèric. En aquest cas, s’han d’escriure amb minúscula. Alguns d’aquests casos ja estan recollits al diccionari, i d’altres estan en procés. Encara que en contextos orals o informals es facin servir denominacions d’aquesta mena, en textos formals com els de la Diputació convé tenir en compte que algunes d’aquestes denominacions poden estar protegides per drets de copyright, amb certes limitacions d’ús.

• T’enviaré un excel amb la informació. [En un context informal]
• Els ordinadors tenen instal·lats, entre altres programes, l’Excel i el Word. [En un context formal]

• del nom propi de determinats vehicles de transport, com ara avions, vaixells, trens, satèl·lits... (que també es destaquen en cursiva, sempre que no es tracti de marques ni models).

• dels noms relacionats amb la informàtica: reculls equiparables a diccionaris, enciclopèdies o glossaris en general (que sovint també es destaquen en cursiva).

• de programes, cercadors i altres aplicacions informàtiques.

• Però intranet, web, bloc.

• de la xarxa de xarxes i les xarxes socials.

• Internet
• Facebook
• Myspace
• Twitter

• En certs contextos s’està generalitzant l’ús del mot Internet amb minúscula, assimilant-lo a altres mitjans de comunicació (telèfon, televisió…). De moment, però, el diccionari general de la llengua encara no recull aquesta denominació, i com que es tracta d’un nom propi d’una xarxa, es recomana d’escriure’l amb majúscula inicial. 

S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements de les denominacions d’institucions, organismes, entitats diverses, empreses, grups i dels seus òrgans de govern i gestió.

En el cas d’entitats juridicopúbliques, militars, religioses, etc., els adjectius i els complements del nom s’escriuen amb minúscula.

• l’Administració local
• el Govern català
• l’Exèrcit espanyol
• l’Església catòlica
• l’Estat andorrà
• la Diputació provincial de Barcelona

• Però quan es tracta d’un plural aglutinador, perden el caràcter de nom propi i, per tant, s’escriuen amb minúscula.

Els noms d’institucions o d’entitats escrits en una altra llengua també van amb majúscula (i sense cursiva).

• el Visa Off du Photo Reportage
• la Freedom of Information Act
• la Secretaría de Relaciones Exteriores de Méjico

Si l’article forma part de la denominació, també s’escriu amb majúscula.

Quan només es designa una part del nom de l’entitat, la institució o l’organisme, s’ha d’escriure amb majúscula.

• l’Administració [per l’Administració pública]
• la Diputació [per la Diputació de Girona]
• l’exposició de la Fontana [fent referència a la Fontana d’Or]
• Política Territorial [per Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques]
• l’Estat [per l’Estat espanyol]
• la Federació d’Hostaleria [per la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona]

Quan ens referim a una entitat o un organisme per mitjà d’una denominació sinònima, aquesta denominació s’escriu amb minúscula.

• aquesta entitat / aquest ens / aquesta corporació [fent referència a la Diputació de Girona]
• el consistori figuerenc [per referir-nos a l’Ajuntament de Figueres]

Les divisions temporals, en general, s’escriuen amb minúscula.

També van amb minúscula els períodes històrics, els moviments polítics, socials, religiosos, culturals i artístics, i les unitats geocronològiques (edats, èpoques, períodes i eres).

• Però hi ha alguns noms de moviments propis de disciplines com ara la història, la història de la literatura o de l’art que constitueixen una època culturalment diferenciada, o que es conceptualitzen com una unitat singular, i que, per tradició, s’escriuen amb majúscula inicial.

Les festivitats cíviques, religioses, polítiques i els esdeveniments de caràcter cultural van amb majúscules.

• les Fires de Sant Narcís
• la Setmana Santa
• la Festa Major de Sils
• el Mercat Medieval de Calonge
• el Centenari de la Costa Brava
• la Setmana per la Pau
• la Processó de Verges
• el Dimecres de Cendra
• per Nadal i Sant Esteve
• la Pasqua Florida
• l’Onze de Setembre
• el Dia Mundial del Medi Ambient
• l’Any Internacional Rodoreda
• el Dijous Gras
• l’Aplec de la Sardana de Santa Coloma de Farners
• l’Aplec del Cargol

Els fets singulars de la història i els noms de certs conflictes bèl·lics se solen escriure amb majúscula.

S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements de les designacions d’activitats instituïdes oficialment o amb una individualitat clara en la vida social (congressos, jornades d’estudi i simposis, trobades, col·loquis, fires, aplecs, exposicions, campionats, trofeus, festivals, certàmens literaris, artístics o esportius, etc.) tant si contenen un terme genèric (congrés, jornada, simposi, certamen, etc.) com si no, però sempre que se’ls pugui atribuir una data, un espai i un programa concrets.

• el I Congrés Internacional d’Arxius i Drets Humans
• la Fira Industrial, Agrícola i Comercial de Girona
• els Jocs Olímpics de Londres
• l’Exposició Universal de Xangai
• Girona, Temps de Flors
• el Pati Cultural
• el Saló Nàutic Internacional de Barcelona
• les III Jornades d’Esports
• Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona
• 31è Campionat Esportiu de Sords de Catalunya
• Festival de Músiques Religioses de Girona
• VI Cicle de Concerts de Cobla

Quan aquestes activitats contenen una part variable que obeeix al títol específic de les jornades, trobades, exposicions, etc., aquesta part variable es tanca entre cometes i només va amb majúscula la inicial del primer element de la denominació.

• I Jornades d’Esports: «Fonaments de planificació i gestió esportiva municipal»
• II Jornada Tècnica «El patrimoni fotogràfic de les comarques gironines: gestió de les imatges en els ens locals»

• En canvi, escrivim el nom de l’activitat amb minúscula si es tracta d’un plural aglutinador o d’una denominació simplement descriptiva; o bé entre cometes i només amb el primer mot amb majúscula inicial quan la designació és concreta però no té una continuïtat en el temps.

• un congrés internacional d’arxius i drets humans
• el congrés «El paisatgisme, element vertebrador de la identitat empordanesa»
• la fira «Indústria, agricultura i comerç»
• les fires de la comarca
• les exposicions universals de Saragossa i Xangai
• els salons nàutics de Barcelona i Palma
• la jornada «Aigua a la carta»
• unes jornades sobre aeroports regionals
• el cicle de concerts «Nits musicals del Centenari»
• les exposicions «Retrats de la memòria» i «Escenes» s’emmarquen en les Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona

Escrivim entre cometes i amb el primer mot amb majúscula inicial els títols de comunicacions, conferències, ponències i discursos.

• la ponència «Planificació estratègica i equipaments esportius», presentada a les I Jornades d’Esports
• la conferència «Com prevenir l’infart», pronunciada a les V Jornades de Cardiologia

• En canvi, escrivim amb minúscula les denominacions genèriques.

una ponència sobre planificació estratègica i equipaments esportius

unes conferències sobre com prevenir l’infart

Els noms de cursos, seminaris, màsters i postgraus poden tenir tractaments bastant diversos; en general, s’aconsella d’escriure’ls amb majúscula només a la inicial del primer mot.

• el Curs de contractació administrativa
• el Màster en gestió i dret local
• el Seminari de lògica i programació de la UPC
• el Postgrau en direcció i gestió de mercats municipals

Tot i que en àmbits acadèmics hi ha força varietat, en textos de l’Administració s’aconsella que les denominacions d’assignatures, disciplines acadèmiques i científiques, i de plans d’estudis s’escriguin amb minúscula inicial.

• una assignatura de tecnologies de la informació
• l’ensenyament secundari obligatori
• els darrers avenços en física nuclear
• llicenciat en història
• el segon de batxillerat
• expert en matemàtiques i biologia 

El nom dels premis, condecoracions i distincions porta majúscula en cada un dels mots que l’integren. Si les paraules premi, copa, creu, medalla, etc. formen part de la denominació, també aniran amb majúscula.

el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

el Premi Internacional d’Humor Gat Perich

la Copa d’Europa

la Medalla al Mèrit Artístic

el Premi Nacional de Literatura

la Creu de Sant Jordi

la Medalla President Macià, de la Generalitat

el Nobel de la Pau

Generalment, l’activitat que es premia o que es condecora no figura en la denominació del guardó, i per això s’escriu amb minúscula.

el Premi Prudenci Bertrana de novel·la

el Premi Miquel de Palol de poesia

• Però si les paraules premi, medalla, etc. són en plural, s’escriuen amb minúscula.

els premis de comunicació local Carles Rahola

les medalles President Macià

els premis LiberPress

els premis Nobel/Oscar/Goya

Els títols de llibres, d’obres teatrals, cinematogràfiques, musicals, d’arts plàstiques, etc. duen amb majúscula la inicial del primer mot (a més dels noms propis que hi pugui haver dins el títol) i es componen en cursiva.

• El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada
• l’Atles paisatgístic, un viatge per les terres de Girona a través de la mirada dels artistes
• representació de La plaça del Diamant, dissabte, al Teatre Municipal
• la Serenata napolitana, d’Isaac Albéniz
• el programa L’eix de les oportunitats, produït per Olot Televisió
• Vegas, l’autor del quadre Cafè de Girona
• el programa de Ràdio Girona Hora L

En els títols de publicacions periòdiques (diaris, revistes, etc.) i de col·leccions de llibres s’escriuen amb majúscula inicial tots els elements de la denominació. Els títols de les publicacions periòdiques van en cursiva, mentre que els de les col·leccions s’escriuen en rodona i entre cometes.

• un article de la Revista de Girona
• l’edició digital del Setmanari de l’Alt Empordà
• Els noms de lloc, títol 123 de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»
• Antologia de poemes, de Maria Perpinyà, núm. 22 de la col·lecció «Josep Pla»

Quan es fa esment d’una part d’una obra de creació (divisions d’un llibre, poesies d’un recull, cançons d’un disc, etc.) o d’una publicació periòdica (títols d’articles de revistes), s’escriu amb majúscula la inicial del primer mot (i els noms propis, si n’hi ha) i es tanca la denominació entre cometes.

• «Balada del vell mercant», un poema del llibre de Joan Margarit Càlcul d’estructures
• la sèrie de fotografies «Accident a l’AP-7» de Jordi Ribot
• el capítol «Espais oberts mediterranis» de la Guia de la flora del Montseny
• «Amb dret a la llengua», un reportatge del programa 30 minuts
• l’article de Ferran Agulló «Per la Costa Brava», publicat al diari La Veu de Catalunya el 12 de setembre de 1908
• «Inici de càntic en el temple», del disc de Raimon Cançons de la roda del temps

Els títols d’informes, projectes (obres, instal·lacions...), estudis i altres documents tècnics s’escriuen amb minúscula quan simplement presenten una descripció del contingut.

• S’ha fet la valoració pericial de les finques afectades per les obres del projecte de condicionament d’un tram de la carretera d’Alp a Prats.
• Els serveis tècnics han iniciat la redacció del projecte d’enllumenat públic dels carrers del nucli urbà de Saus.
• El Ple ha aprovat la memòria valorada de les obres de restauració del campanar de Puigcerdà.
• S’ha elaborat un estudi de permeabilitat del corredor d’infraestructures de les comarques gironines.
• Han presentat l’informe sobre les mesures correctores en el TGV en matèria de connectivitat.

En els títols de publicacions periòdiques (diaris, revistes, etc.) i de col·leccions de llibres s’escriuen amb majúscula inicial tots els elements de la denominació. Els títols de les publicacions periòdiques van en cursiva, mentre que els de les col·leccions s’escriuen en rodona i entre cometes.

• un article de la Revista de Girona
• l’edició digital del Setmanari de l’Alt Empordà
• Els noms de lloc, títol 123 de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»
• Antologia de poemes, de Maria Perpinyà, núm. 22 de la col·lecció «Josep Pla»

S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements de les denominacions de programes, plans i campanyes quan contenen el terme genèric (programa, pla, campanya).

el Pla Especial del Barri Vell de Girona

el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya

el Pla de Formació Esportiva 2010

la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles

• En canvi, els plurals aglutinadors o les designacions genèriques van amb minúscula, o bé entre cometes i només amb el primer mot amb majúscula inicial quan la denominació és concreta però el terme genèric no en forma part.

els plans locals de joventut

una campanya de prevenció d’incendis

el programa de patrimoni cultural i educació «Indika»

la campanya de la Diputació de Girona «Del mar als cims»

En les denominacions de textos legals (lleis, resolucions, reials decrets, ordres, estatuts, ordenances, etc.) i de les tramitacions que corresponen al títol d’un document oficial, s’escriu amb majúscula la inicial del primer mot que n’especifica el tipus, i tota la resta amb minúscula. El fet que el text legal s’hagi popularitzat amb una sigla no justifica que hàgim d’escriure tots els elements de la denominació amb majúscula.

• En canvi, s’escriuen amb minúscula les parts genèriques d’aquests textos legals i els plurals aglutinadors.

Les designacions de documents acreditatius i carnets s’escriuen amb minúscula.

• el document nacional d’identitat (el DNI)
• el carnet de soci del Girona CF

Els noms de lloc catalans o catalanitzats s’escriuen amb majúscula, però no l’article que sovint els acompanya, el qual va amb minúscula.

Si davant de l’article hi ha una preposició, cal fer les contraccions habituals en català (al, del, pel).

• una casa al Baix Empordà
• un creuer pel Nil
• propi del Gironès

En els casos en què el nom de lloc és un compost els components del qual van lligats per un guionet, el primer va amb majúscula i el segon, amb minúscula.

• Palau-saverdera i Vall-llobrega
• Bell-lloc d’Urgell

Els noms de lloc que no tenen una forma catalanitzada s’escriuen amb majúscula inicial. L’article definit que va al davant d’alguns d’aquests topònims s’escriu amb majúscula i no es contreu amb les preposicions a, de i per.

• un viatge a Los Angeles
• un passeig per El Retiro
• la comarca de Las Villas, a Jaén
• una guia de El Escorial

Els noms de demarcacions i de divisions territorials estan formats per un nom de caràcter genèric (regió, província, municipi, comarca, vila, bisbat, diòcesi, etc.), que s’escriu amb minúscula, i per un nom propi, que va amb majúscula.

Quan es tracta de plurals aglutinadors, escrivim tots els elements de la denominació (excepte els noms propis de lloc) amb minúscula.

• les comarques gironines
• les quatre províncies catalanes
• els 221 municipis de la demarcació de Girona
• els bisbats d’Urgell i Solsona

Molts noms geogràfics són denominacions complexes formades per un mot genèric (mar, oceà, riera, cala, barranc, torrent, salt, port, península, cap, puig, cim, coma, gorja, plana, massís, coll, depressió, etc.) i un nom propi. En aquests casos escrivim el mot genèric amb minúscula i el nom propi de lloc amb majúscula.

• En canvi, s’escriuen amb majúscula els genèrics que no tenen un valor descriptiu, sinó que són part del nom propi.

Se solen escriure amb majúscula tots els mots de les denominacions consolidades de llocs que tenen un valor històric, polític o administratiu, encara que no siguin denominacions oficials.

• el Pròxim Orient
• la Catalunya del Nord
• les Terres de l’Ebre
• la Franja de Ponent
• els Països Catalans
• la Costa Brava
• la Terra Ferma

Escrivim amb minúscula el mot genèric (plaça, parc, jardí, carrer, avinguda, carretera, rambla, passeig, pont, barri, etc.) i amb majúscula el nom propi.

• la pujada de Sant Martí
• la plaça dels Països Catalans
• el barri de Sant Narcís
  
• el jardí de la Infància
  
• el pont de Pedra
• la carretera de Santa Coloma
• el carrer Estret
• el parc de les Ribes del Ter
• l’autovia de Palafrugell
• la travessia del Portal Nou
• l’avinguda de Jaume I
• la collada de Toses
• la rambla de la Llibertat
• l’eix Transversal

• En certs casos, alguna d’aquestes designacions genèriques ha esdevingut nom propi, o bé la designació genèrica és usada com a sinònima de la denominació completa. Tant en un cas com en l’altre, s’escriuen amb majúscula inicial.

• la Rambla [de Girona, Tarragona...]
• el Barri Vell
• la Gran Via [de Barcelona, Girona, Madrid...]
• el Pont Major [barri]
• la Collada [per la collada de Toses]
• l’Eix [per l’eix Transversal]

En general, es recomana no prescindir de la preposició de que enllaça el terme genèric i el nom propi (vegeu 1.3.2.2, «Nom de la via pública, portal, pis, porta, apartat de correus i altres indicacions opcionals»).

• la plaça de Catalunya
• el carrer de les Ballesteries
• el parc del Migdia
• pl. dels Lledoners
• el passeig de la Muralla

• No utilitzem la preposició de quan el topònim és un adjectiu.

• el carrer Nou
• la plaça Major
• l’avinguda Meridiana

S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements de la denominació d’espais naturals protegits.

• el Parc Natural del Cap de Creus
• el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
• el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
• la Reserva Natural Parcial Marina de les Medes
• el Lloc d’Interès Comunitari de Riberes del Baix Ter
• l’Espai d’Interès Natural de l’Estany de Sils
• el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

El nom genèric de la denominació de monuments, edificis o dependències d’edificis va amb minúscula.

• Però quan es tracta de monuments, edificis o espais singulars, amb una especial rellevància històrica, política, cultural o arquitectònica, els noms i adjectius que formen part de la denominació solen anar amb majúscula.

Els punts cardinals s’escriuen amb minúscula, encara que els símbols que els representen vagin amb majúscula.

• la sortida Figueres oest (O/W) 
• van cap al nord (N)
• caminarem cap al sud-est (SE)
• la façana nord-est (NE) de l’edifici

Quan el punt cardinal forma part d’un nom de lloc, el mot compost s’escriu separat per un guionet i, per tant, amb majúscula el primer element i amb minúscula el segon.

• Sud-àfrica 
• Nord-amèrica (o Amèrica del Nord)