La versaleta és una lletra majúscula d’una altura semblant a la minúscula del mateix cos. En els textos administratius, tècnics i periodístics no utilitzem la versaleta, però sí en les publicacions i altres materials impresos, d’acord amb els usos següents:
- En la composició dels cognoms dels autors dels llibres en les bibliografies (la inicial de cada cognom es compon amb majúscula).
- Duarte, Carles; Alsina, Àlex; Sibina, Segimon. Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1991.
- En les xifres romanes amb què s’expressen els segles.
- Els fets van succeir als anys vuitanta del segle xx.
- En el nom d’una publicació quan s’esmenta a ella mateixa.
- En relació amb les abreviacions, vegeu el capítol quart d’aquest Llibre d’estil.
