8.15.1 Criteris de redacció

En tractar-se d’un acord entre parts amb efectes jurídics, cal mantenir un to formal i estructurar la informació de manera lògica i en blocs homogenis.

En relació amb el tractament personal, hem de tenir en compte que el conveni el subscriuen diverses institucions o entitats, anomenades parts, i que el signen les persones que les representen. Ha de ser validat pel secretari de la corporació, que actua com a fedatari públic i que, com a redactor del document, hi adopta una actitud descriptiva del que les parts fan. Per tant, es fa servir la tercera persona del plural, tant en la fórmula de reconeixement mutu de les parts com al final del document, en la fórmula de compromís: es reconeixen; signen, etcètera.

En el conveni no s’han de fer servir tractaments protocol·laris, llevat que alguna de les parts ho vulgui expressament. Es pot prescindir també dels tractaments de respecte (Sr., Sra.) en la identificació de les parts.

 

Dubtes freqüents

  • La numeració dels paràgrafs

    Convé adoptar un criteri d’homogeneïtat a l’hora de numerar els paràgrafs dels antecedents i dels pactes. Podem fer servir numerals cardinals amb funció de número d’ordre (1. La Junta de Govern [...]. 2. L’òrgan de contractació [...].) o ordinals escrits amb lletres (Primer. La Junta de Govern [...]. Segon. L’òrgan de contractació [...].). Quan ja hem triat un sistema de numeració, l’hem de fer servir al llarg de tot el text.

    En cap cas farem servir un guionet després del punt:

    • 1.- La Junta de Govern [...].
    • 1. La Junta de Govern [...].
  • Signar, firmar o subscriure?

    El verb subscriure significa sotaescriure, això és, ‘escriure a sota’ o ‘signar al peu (d’un escrit)’. Signar (o firmar) significa ‘posar la signatura —o la firma— (en un escrit)’. Així, tant podem subscriure com signar o firmar un contracte.

  • Annex o addenda?

    Annex és ‘allò que hom ajunta a una cosa per complementar-la’, i addenda són les ‘notes addicionals a la fi d’un escrit, especialment d’un llibre, per completar-lo o corregir-lo’. Per tant, un contracte incorpora un annex, i no una addenda.

  • Nomenar i designar

    Aquests dos verbs tenen el mateix significat: ‘indicar una persona per a un càrrec o una destinació’. Designar pot anar seguit de la preposició per a + nom, de per + oració d’infinitiu o de perquè + oració. En canvi, nomenar no va seguit de preposició.

    • L’han designat per a la comissió de seguiment.
    • L’han designat per formar part de la comissió de seguiment.
    • L’han designat perquè formi part de la comissió de seguiment.

     

    • L’han nomenat presidenta de l’Àrea de Noves Tecnologies.
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088