8.14.1 Criteris de redacció

En tractar-se d’un acord entre parts amb efectes jurídics, cal mantenir un to formal i estructurar la informació de manera lògica i en blocs homogenis.

En relació amb el tractament personal, hem de tenir en compte que el contracte administratiu el subscriuen les administracions públiques amb persones naturals o jurídiques, anomenades parts, i que el signen les persones que les representen. En ser un document públic, ha de ser validat pel secretari de la corporació, que actua com a fedatari públic, i que, com a redactor del document, hi adopta una actitud descriptiva del que les parts fan. Per tant, es fa servir la tercera persona del plural: manifesten; atorguen; signen, etcètera.

En el contracte no s’han de fer servir tractaments protocol·laris, llevat que alguna de les parts ho vulgui expressament. Es pot prescindir també dels tractaments de respecte (Sr.; Sra.) en la identificació de les parts.

 

Dubtes freqüents

  • La numeració dels paràgrafs

    Convé adoptar un criteri d’homogeneïtat a l’hora de numerar els paràgrafs dels antecedents i dels pactes. Podem fer servir numerals cardinals amb funció de número d’ordre (1. La Junta de Govern [...]. 2. L’òrgan de contractació [...].) o ordinals escrits amb lletres (Primer. La Junta de Govern [...]. Segon. L’òrgan de contractació [...].). Quan ja hem triat un sistema de numeració, l’hem de fer servir al llarg de tot el text.

    En cap cas farem servir un guionet després del punt:

    • 1.- La Junta de Govern [...].
    • 1. La Junta de Govern [...].
  • Signar, firmar o subscriure?

    El verb subscriure significa sotaescriure, això és, ‘escriure a sota’ o ‘signar al peu (d’un escrit)’. Signar (o firmar) significa ‘posar la signatura —o la firma— (en un escrit)’. Així, tant podem subscriure com signar o firmar un contracte.

  • Se celebren, els contractes?

    Per referir-se a lacció de fer un contracte amb algú o contractar algú, no és adequat el verb celebrar. Així doncs, si es tracta darribar a un acord de voluntats, es pot parlar de atorgar, acordar, estipular, concertar o subscriure un contracte. I en el moment dexecutar-lo, es parla de formalitzar un contracte.

  • Annex o addenda?

    Annex és ‘allò que hom ajunta a una cosa per complementar-la’, i addenda són les ‘notes addicionals a la fi d’un escrit, especialment d’un llibre, per completar-lo o corregir-lo’. Per tant, un contracte incorpora un annex, i no una addenda.

  • Terme o termini?

    Tot i que en la llengua general terme i termini s’utilitzen com a sinònims, en llenguatge administratiu convé distingir-los. Terme és el moment final, o més rarament inicial, d’un espai de temps prefixat (d’un termini); termini és l’espai de temps de què es disposa per efectuar una actuació determinada. Tot termini té un terme inicial i un terme final.

  • Número i nombre

    Aquests dos conceptes sovint provoquen confusió.

    S’utilitza exclusivament nombre:

    • Com a sinònim de quantitat.
    • Hi ha hagut un gran nombre de sol·licituds.
    • Augmenta el nombre d’inscrits.

    S’utilitza preferentment nombre:

    • Com a entitat matemàtica o per referir-se al resultat d’un càlcul, tot i que s’ha anat generalitzant l’ús de número per a aquests casos i avui es poden considerar adequades totes dues formes.
    • El 8 és un nombre/número natural.   

    S’utilitza exclusivament número:

    • Per designar un element dins una sèrie.
    • El número de telèfon és el 972 185 000.
    • Cal consignar el número d’expedient.
    • I, tot i que depèn de la varietat geogràfica, en general per referir-se als jocs d’atzar, per expressar la talla o la mida d’un objecte, per referir-se a un espectacle i en certes expressions populars.
    • Tinc el número 2200 de la loteria.
    • Hem vist un número de circ.
    • M’he comprat unes botes del número 39.
    • Cal fer números.
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088