Com un vas buit

«Com un vas buit» és una mirada a l'interior de l'home, a la necessitat humana de cercar l'essencial, però també s'hi evidencia una reflexió profunda a l'entorn de la concepció que té l'artista sobre l'art (entès com una via principalment espiritual) i una voluntat de recerca de noves maneres de relacionar l’art i la societat.

En total, l'exposició es compon d'una trentena de peces (moltes de les quals de gran format) en què Isern treballa amb la seva personal reinterpretació del cos humà i amb la llibertat de prendre'n consciència autònoma, i es complementa amb dues vídeoaccions que l'artista mateix va realitzar en aigües cubanes i al riu Onyar de Girona.

En totes les obres Isern cerca plàsticament una zona indefinida entre realisme i abstracció; «dins d’una certa desmaterialització o inconsistència de la imatge», diu ell, i procura moure’s en aquesta ambigüitat. Isern parteix d’allò més palpable, que és el propi organisme, i es dirigeix cap a allò més impalpable. L’artista segueix un procés d’anar buidant gradualment els elements figuratius que configuren la imatge i la reomple d’elements més espontanis, més lliures, més abstractes, que ell mateix associa a l’inconscient col·lectiu.

Aquesta és l'exposició més experimental que ha ideat l'artista al llarg de tota la seva trajectòria, sobretot pels materials i llenguatges amb què ha estat treballant: al paper, ferro i fusta, Isern hi afegeix radiografies, llençols, roba, draps, gases, relacions amb objectes varis (llibres, mantes, plats), etcètera.