34 uan el dia 22 de gener de l'any 1790 el viatger Francisco de Zamora passà per Sant Llorenç uga anotà en el seu diari: "en este pueblo esta adelantado el arte de petaires y la lanza de la caña, habiendo contada nosotros en la pfaza cuarenta mujeres hilando. Lo mismo advertimos en tas dema s caltes y placetas". L'informador del govern ens testimonia, doncs, la importància que tenia en aquells moments la indústria de la llana. Un segle abans, concretament en unes tarifes de preus publicades a la ciutat de Girona l'any 1655, entre les mercaderies ja hi trobem "draps setsens de Sant Llorenç de la Muga, la cana 2 lliures i 10 sous". Els paraires eren els encarregats de les diferents feines que componien el procés de manufactura dels draps, és a dir, dels teixits de llana. Aquest procés comportava des del rentat i cardat de la llana, la filatura, el teixit pròpiament dit, el seu pas pel molí draper, el tintat, el premsat i l'acabat, fins a la seva comercialització a les botigues de draps de ciutats com Figueres, Girona o Barcelona. El qualificatiu de setsè fa referència a l'ordit del drap, és a dir, el nombre de fils que segueixen al llarg de la peça, paral·lels a les vores. El nombre de fils de l'ordit era característic del teler en què s'elaborava. En el segle següent, els més corrents a Sant Llorenç foren els draps amb 18 fils d'ordit, anomenats draps divuitens. Els orígens de la indústria de la llana a Sant Llorenç de la Muga són, però, molt Ramat de xais al carrer del Barri. Dibuix de Marià Baig i Minobis (Figueres, /906-1991) cap a 1965. més reculats. Així, per exemple, entre els límits d'una feixa de terra, l'any 1357, surt esmentat l'espai en el qual Guillem Conjunta feia d'assoleyadorde draps. Aquest ofici tenia per objecte estendre al sol els draps, és a dir, les teles, després d'ésser rentades en el seu procés de fabricació. En aquells mateixos anys, meitat del segle XIV, trobem que Nicolau Palau, Guillem Garriga, Castelló Palau i Guillem de Rupidell, figuren com paraires, Pere Roure, Pere Carrera, Bernat Moner i Perpinyà Bac eren teixidors i Guillem Rupidell tintorer. L'any 1376 s'esmenta un molí draper, i, l'any 1379 trobem esmentats Guillem Querol, sastre de la vila; Joan de Puig, teixidor,
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above