La Gran enciclopèdia catalana, a l’article «majúscul -a», diu: «En les llengües romàniques comencen amb majúscula tots els noms propis, i també altres mots, segons unes regles convencionals, no sempre ben definides». Des d’un punt de vista pràctic, podem dir que hi ha dues menes de noms propis: els noms i cognoms de persona, els noms de pobles, etc., que no solen plantejar dubtes pel que fa a l’ús de la majúscula, i els noms propis per convenció, o noms comuns que són elevats a la categoria de propis per un sistema convencional, i aquests sí que acostumen a plantejar-nos dubtes. Així, per exemple, ajuntament és un nom comú que esdevé propi per una convenció que diu que les denominacions genèriques s’escriuen amb majúscula inicial quan formen part del nom d’una institució: Ajuntament de Begur.
En els apartats següents, quan diem que una denominació va amb majúscula, ens referim a la lletra inicial. Cal tenir en compte que els articles (el, la, etc.), les preposicions (a, de, amb, per, etc.) i la conjunció i van amb minúscula, llevat que estiguin a l’inici del text, després de punt o que formin part de la denominació (El Corte Inglés, La Planeta, El Punt...).
