Els trapelles espiacontes s’han amagat dins les il·lustracions d’un conte. No volen que es contin contes; ni aquí ni allà, ni més enllà, però no se’n sortiran. «Espiacontes, espiacontes, treu la màgia d’aquests contes, fes el que et dic, que...» són paraules que repetirem tantes vegades com calgui: els farem saltar del llibre i podrem contar la versió de contes populars, d’autor i de collita pròpia.
Fa trenta anys que conto contes arreu, amb la mateixa il·lusió que el primer dia, i no me’n canso.