El diputat Quim Ayats ha obert la jornada i ha incidit en la necessitat d'actuar conjuntament, entitats i administracions, perquè aquesta problemàtica ha derivat en un problema estructural per a molta gent
La pujada del preu de l'energia, la precarietat dels habitatges i les dificultats econòmiques d'una part de la població, intensificades arran de la pandèmia de la COVID-19, han provocat que la problemàtica de la pobresa energètica no tant sols s'hagi estès, sinó que, en algunes llars, s'hagi aguditzat o cronificat.
Tant és així que la taxa de risc de pobresa se situa en un 21,7 %, segons les últimes dades del 2020. Al 2013, en un moment de recuperació després de l'esclat de la bombolla immobiliària, es trobava en un 19,8 %.
Per explicar les eines i els programes supralocals existents a les comarques gironines per fer-hi front, el servei d'Habitatge de la Diputació de Girona ha organitzat aquest matí una formació en línia, sota el títol «Actuacions per pal·liar la pobresa energètica». Hi han assistit una trentena de tècnics d'ajuntaments, consells comarcals i entitats de la demarcació.
El diputat d'Habitatge, Quim Ayats, a l'obertura de la jornada ha manifestat: «Aquesta problemàtica sempre hi ha estat, però amb el temps els casos de vulnerabilitat han crescut. A la Diputació de Girona, no podíem donar l'esquena a aquesta qüestió tan complexa i, per això, estem impulsant i estabilitzant accions per treballar conjuntament, amb entitats i altres institucions, per donar-hi una millor resposta».
En aquest sentit, ha detallat algunes de les actuacions que s'han portat a terme o s'estan desenvolupant arreu de les comarques gironines:
- 576 auditories a llars vulnerables
- Activitats en 37 mercats gironins
- Cinc formacions per a la sensibilització en l'estalvi energètic de la població
- 19 programes de difusió i informació per fomentar l'estalvi energètic dels habitatges
- Treball en 11 pobles o ciutats amb l'objectiu de fer petits canvis en els hàbits de consum i reduir despesa energètica i emissions de CO2
- Subvencions per a la compra d'electrodomèstics a 16 beneficiaris entre els dos anys de convocatòries
Ponències i experiències
En primera instància, la investigadora de la Universitat de Girona Anaïs Varo ha explicat el perfil de la població en situació de pobresa energètica a la demarcació, sobre la base de dades extretes fins al mes d'octubre del Programa d'Estalvi Energètic i Pobresa Energètica. Aquestes dades (vegeu fotos adjuntes) serviran com a referència per dissenyar polítiques públiques futures.
Posteriorment, l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Tirado-Herrero, i Maria Campuzano, de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, han presentat l'estudi «La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L'aplicació de la Llei 24/2015, en xifres».
En aquest sentit, han subratllat que, en el període 2015-2020, l'aplicació d'aquesta llei ha evitat «uns 200.000 talls de llum i ha protegit unes 100.000 llars». L'informe complet es pot consultar clicant l'enllaç següent: https://esf-cat.org/wp-content/uploads/2021/09/La-lluita-contra-la-pobresa-energetica-al-mon-municipal-web.pdf.
Finalment, hi ha hagut una taula rodona d'experiències, en la qual ha participat Juli Carrere, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, el qual ha exposat les dades sobre les persones ateses i les problemàtiques en l'àmbit de salut, i ha fet èmfasi en la tríada dels problemes de la pobresa energètica (ingressos baixos, baixa eficiència energètica dels habitatges i preus elevats de l'energia).
També hi han intervingut Laia Rossell, d'EcoServeis, que ha explicat els diferents programes innovadors en el marc de la pal·liació de la pobresa energètica, i també Carina Creixans, de l'Agència d'Energia del Ripollès, la qual ha mostrat la tasca que, des del territori, s'ha fet al llarg d'aquests any i les millores que s'han pogut fer en els casos de la vulnerabilitat energètica.
