El diputat Quim Ayats ha destacat en la primera sessió formativa, anomenada «Actuacions per mobilitzar l'habitatge buit», la problemàtica dels ajuntaments pel fet de no tenir un parc d'habitatge per destinar-lo a polítiques socials
El Servei d'Habitatge de la Diputació de Girona ha presentat aquest dilluns la seva oferta formativa per a aquest 2021, coincidint amb el primer dels cursos d'enguany, «Actuacions per mobilitzar l'habitatge buit». De moment, hi ha programades nou jornades fins a final d'any, dirigides principalment a tècnics de l'Administració local de les comarques gironines.
L'objectiu d'aquestes formacions és donar a conèixer les diferents accions relacionades amb l'habitatge, l'urbanisme i l'arquitectura que es poden portar a terme des dels ens locals i comarcals de la demarcació. Per aquest motiu, s'hi mostren diferents experiències i s'hi tracten tant la normativa com les eines disponibles per desenvolupar les necessitats de gestió municipal, amb l'objectiu de facilitar el desenvolupament d'aquestes tasques i la gestió del dia a dia dels serveis.
A banda de la sessió que ha tingut lloc avui, n'hi d'altres de programades:
- La rehabilitació i la millora urbana
- Impacte de la COVID-19 (SARS-CoV-2) en les polítiques d'habitatge a la demarcació de Girona
- Actualització del Codi tècnic de l'edificació
- La gestió de les ocupacions irregulars
- Regulació del preu dels lloguers
- Llicències i comunicats d'obres
- La innovació, la recerca i el coneixement en habitatge
- Actuacions locals per a l'estalvi energètic i la pobresa energètica
En tot cas, el Servei d'Habitatge vol ampliar aquesta oferta a partir de les sol·licituds que arribin a través del Pla de Serveis. La formació continuarà sent preferentment en línia, per bé que es farà alguna sessió presencial si la situació sanitària ho permet.
El diputat d'Habitatge, Quim Ayats, ha fet èmfasi en la importància de la formació «gratuïta i de qualitat», adaptada a les necessitats de les persones que desenvolupen tasques en matèria d'habitatge, ja que les persones que tracten aquesta matèria pertanyen a serveis i departaments molt diferents.
Les activitats formatives de l'any 2020 van consistir en quatre cursos, cinc jornades i tres sessions, que van comptar amb un total de 346 assistents.
«Actuacions per mobilitzar l'habitatge buit»
A la primera sessió formativa del 2021, que ha comptat amb 54 participants, s'ha tractat sobre com els ajuntaments poden cercar recursos per resoldre el dèficit d'habitatge públic.
L'objectiu de la sessió ha estat donar una visió global dels recursos existents en el marc del Pla per al Dret a l'Habitatge i conèixer actuacions innovadores, com la iniciativa «Yes, we rent», de l'Ajuntament de Mataró, la qual ha servit per impulsar, a través d'una cooperativa, actuacions per mobilitzar l'habitatge buit.
Quim Ayats, en obrir la sessió, ha destacat que «és un gran problema per als ajuntaments no tenir un parc d'habitatge; per això és urgent buscar eines per resoldre aquesta situació i poder destinar habitatge a la població en risc d'exclusió residencial». El diputat d'Habitatge destaca que l'habitatge buit pot generar ocupacions irregulars i degradació del parc en general.
El Servei d'Habitatge té molta demanda d'ajuntaments que volen analitzar el parc buit d'habitatges i buscar instruments i eines per mobilitzar-lo. En aquest sentit, l'any passat ja es van fer tres sessions formatives per compartir experiències que poguessin ser replicades a altres ajuntaments.
En la primera ponència d'avui, Marta Jové, cap del Servei Territorial a Girona de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, ha destacat la manca d'habitatges que permetin reallotjar les persones en un context d'increment de l'exclusió social, ara agreujada per la pandèmia de la COVID-19, i la necessitat de mobilitzar l'habitatge buit amb programes per captar aquest habitatge.
Albert Terrones, cap de l'Oficina d'Habitatge de l'Ajuntament de Mataró, ha explicat el projecte de lloguer «Yes, we rent», que té l'objectiu d'explorar solucions basades en l'economia social i cooperativa per generar una oferta alternativa assequible i estable a la ciutat de Mataró. Ha fet incís en les cooperatives de llogaters, que permetin oferir condicions favorables a propietaris d'habitatges desocupats que busquen mobilitzar els seus habitatges amb garanties.
Finalment, Amalia López, periodista, funcionària i experta en xarxes socials, ha plantejat actuacions amb recursos tecnològics (xarxes socials o càpsules de formació) i amb recursos tradicionals (informació impresa o xerrades) dels ens locals per reconnectar-se amb la població i augmentar el parc d'habitatges que es pot oferir des de les borses locals d'habitatge.
