La Diputació de Girona ha presentat el número 334 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de setembre i octubre de 2022. Aquest nou número inclou el dossier que porta per títol «Cap a la transició energètica»: Els diferents articles dels periodistes Puri Abarca, que n'és la coordinadora, Àlex Hernàndez, Sònia Tubert, Bàrbara Julbe, Lluís Poch, Lluïsa Fuentes i Pau Lanao volen posar de manifest tant la situació actual com les diferents alternatives que podem trobar per afrontar el nou repte energètic.
L'anàlisi de les energies renovables, tant per part dels autors dels articles com d'experts de diferents disciplines, i l'exposició dels pros i dels contres (si n'hi ha) de cada alternativa ens permeten aclarir una mica més el panorama que tenim i el que se'ns obrirà d'aquí a poc temps.
L'acte de presentació va tenir lloc dilluns a la tarda a l'Ajuntamente de Rupià i hi van participar l'alcalde, Daniel Serrano; el vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira; Puri Abarca, coordinadora del dossier «Cap a la transició energètica»; Jordi Sargatal, ornitòleg i naturalista; Maria Crehuet, responsable de polítiques energètiques de l'Associació de Micropobles de Catalunya i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona i moderador de la taula rodona.
El director de la Revista de Girona, Gerd Bagué, a l'editorial, ja fa cinc cèntims del que ve: «És evident que hem d'esdevenir consumidors i, sobretot, productors conscients. Hem de preocupar-nos cada cop més pel que consumim i pel que gastem, i hem d'evitar el malbaratament de recursos que està portant el món a un cul-de-sac del qual cada vegada serà més difícil sortir».
Entesos en la matèria, com l'ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal, adverteixen en les pàgines d'aquest número que el cataclisme gros pot arribar d'aquí a vint anys si no ens hem espavilat. Parla de la fi d'alguns combustibles com el petroli i de les sequeres que assolen el món, cada vegada més interconnectat i globalitzat.
El consultor ambiental català Santiago Vilanova encara és més pessimista, perquè diu que ja hi som, en el col·lapse. Opina que hem sobrepassat els límits de regeneració dels recursos del planeta i que l'única opció que ens queda és mirar de mitigar al més aviat possible el canvi climàtic.
Mentre es discuteix si el Parc Tramuntana és o no és el camí, a les comarques gironines encara no s'ha posat en marxa ni un sol parc eòlic. Bagué interpel·la els lectors a l'editorial: «El tic-tac que ens adverteix de la proximitat del cataclisme sona cada vegada més fort. No el sentiu?».
Altres temes
En aquest número també hi ha una entrevista a Íngrid Guardiola, amb el títol «El repte és treballar un concepte sense ser moralistes; aquí és on hi ha el risc», en què es descobreix la figura d'aquesta doctora en humanitats, professora de la Universitat de Girona, assagista, realitzadora audiovisual i, des del maig de 2021, directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona.
Els seus llibres L'ull i la navalla: Un assaig sobre el món com a interfície (Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig) i Fils: Cartes sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat, coescrit amb Marta Segarra, disseccionen amb una mirada crítica les relacions entre cultura, tecnologia i formes de vida avui dia.
El reportatge tracta dels cent anys de l'arribada a Puigcerdà del ferrocarril transpirinenc. El tren va arribar oficialment a Puigcerdà el 3 d'octubre de 1922. Tres anys abans, el 10 d'agost de 1919, havia arribat a Ribes de Freser. Es tancava el primer i llarg capítol de la història d'aquest ferrocarril transpirinenc, que formalment havia començat el 1904 amb la signatura d'un conveni entre els governs espanyol i francès.
El reportatge fotogràfic mostra com s'han anat transformant places d'Olot a través de les imatges dels arquitectes Eduard Callís Freixas (Olot, 1977) i Guillem Moliner Milhau (Barcelona, 1979). Les fotografies permeten veure com s'han anat modificant un conjunt de places d'Olot, una transformació que incorpora l'activitat, la memòria i la capacitat dels edificis de donar forma i vida a l'espai públic.
Aquests dos arquitectes, que signen els seus projectes com Unparelld'arquitectes, el juny passat van guanyar els premis FAD Ciutat i Paisatge i FAD Ciutat i Paisatge d'Opinió per la reforma de la plaça del Carme d'Olot.
I l'apartat d'esports està dedicat al documental Els set magnífics, dirigit per l'autor de l'article, Josep Guardiola, que va rebre el Premi Carles Rahola de televisió en l'edició del 2022. Aquests set homes, determinants en la història del Girona FC i que van portar el futbol de Vista Alegre a Montilivi, són Narcís Codina, Josep Garrido, Joaquim Ribas, Jaume Grabuleda, Benjamí Colomer, Joan Vidal i Josep Ribera.