L'acte ha comptat amb la participació de la vicepresidenta Gemma Geis
El conjunt d'exposicions forma part del cicle «En terres salvatges», i es pot visitar fins al 5 d'abril
Aquest divendres s'ha inaugurat a la Casa de Cultura Les Bernardes de la Diputació de Girona «Pastors d'arbres», el primer bloc del cicle d'exposicions titulat «En terres salvatges».
Aquest nou cicle tracta de l'asfíxia de la humanitat per criticar les dures condicions de vida que els estats imposen als ciutadans, la qual cosa permet generar una poderosa analogia entre la desforestació dels boscos i la imatge d'un home a qui cada cop li costa més respirar.
En la presentació hi han participat Gemma Geis, vicepresidenta segona de la Diputació de Girona; Robert Fàbregas, coordinador de la Casa de Cultura Les Bernardes; Sandra Gâtejeanu, cònsol general de Romania a Barcelona, i les artistes Dolors Puigdemont, Katja Lang i Gisela Bombilà.
Durant la inauguració s'han visitat les exposicions del conjunt:
- Sala Berta Casas, Sala Photo i Sala 29m2: «Romania Salvatge» (Dan Dinu i Matei Truta).
- Sala L'Església: «Pells de bosc» (Dolors Puigdemont).
- Sala Sant Jordi: «Paisatges infinits» (Katja Lang).
- Sala La Lateral: «Arbres per a Sakamoto» (Ryuichi Sakamoto).
- Sala La Talaia: «Pastors d'arbres» (Gisela Bombilà).
La vicepresidenta Gemma Geis ha assenyalat en la seva intervenció que aquest espai de cultura contemporània està sempre amatent als canvis que es produeixen al nostre entorn, i intenta presentar exposicions que van més enllà del simple gaudi estètic cercant missatges i discursos de caràcter més crític i reflexiu. Geis en destaca també la «visió arriscada en propostes alternatives, sempre sense perdre la identitat i idiosincràsia que s'ha anat creant al llarg del temps degut a la ubicació i a l'entorn social que ens envolta», i conclou: «La Casa de Cultura Les Bernardes de la Diputació de Girona ha consolidat amb el temps una programació d'exposicions d'alt nivell, en què els protagonistes són la comunitat artística que, amb el seu caràcter visionari i el seu enorme impacte visual, ens condueix immediatament a un qüestionament de l'art».
