L'acte ha tingut lloc aquest divendres a l'Alfolí de la Sal de l'Escala
Hi han intervingut el diputat de la Diputació de Girona i alcalde de l'Escala, Josep Bofill; el coordinador del dossier i director de Ràdio l'Escala, Abel Font; el delegat de PRISA Media a Catalunya i director del Centenari de Ràdio Barcelona, Jaume Serra, i el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué
La Diputació de Girona ha publicat el número 346 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de setembre i octubre de 2024. Aquest número inclou el dossier que porta per títol «Cent anys de ràdio: de la ràdio de galena al telèfon intel·ligent», coordinat pel director de Ràdio l'Escala, Abel Font, i l'assessor en comunicació local Francesc Tubau.
El dossier d'aquest darrer número de la Revista de Girona s'ha presentat a l'Alfolí de la Sal de l'Escala aquest divendres i hi han participat el diputat de la Diputació de Girona i alcalde de l'Escala, Josep Bofill; el coordinador del dossier i director de Ràdio l'Escala, Abel Font; el delegat de PRISA Media a Catalunya i director del Centenari de Ràdio Barcelona, Jaume Serra, i el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué.
El 14 de novembre vinent es compleixen cent anys de la primera emissió de ràdio a Catalunya, des de Ràdio Barcelona (EAJ-1). El novembre passat va fer noranta anys que engegava Ràdio Girona (EAJ-38), durant molts anys l'única a les comarques gironines.
Aquest any es complirà el quaranta-cinquè aniversari de la primera ràdio municipal, pionera d'un fenomen que va fer eclosió amb la recuperació de la democràcia als municipis. Entremig, hi ha hagut desenes d'iniciatives públiques i privades que han estat testimoni directe de les evolucions d'aquest territori, tant a escala local com territorial o nacional, en temps de privacions democràtiques, en els moments de canvis històrics i en el dia a dia més domèstic.
Els autors hi fan un homenatge a un mitjà que, avui, té més de vuitanta marques actives a les comarques gironines, entre emissores d'abast estrictament local i emissores d'abast territorial i de matriu nacional o estatal. De gestió pública o de gestió privada. De minúscules (com Ràdio Vila-sacra, un municipi que no arriba als vuit-cents habitants) i de majúscules (com RAC1, escoltada diàriament a les comarques gironines per més de cent mil oients). D'històriques (com Ràdio Girona, la degana a casa nostra, amb noranta anys complerts) i de novelles (com Girona FM, la ràdio municipal de la ciutat, l'última a incorporar-se al dial).
El dossier fa un repàs de la història de la ràdio gironina, de les veus avui ja mítiques que hi han sonat i de les vicissituds viscudes per iniciatives carregades d'il·lusió que no sempre han reeixit. Els coordinadors han volgut, també, tractant-se d'un material com el radiofònic, que aquest dossier es pugui escoltar. És per això que alguns dels articles van acompanyats de codis QR enllaçats a l'Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya, de la Universitat Autònoma de Barcelona (ASRC-UAB), per poder escoltar els àudios de moments històrics, veus significatives o notícies que han marcat aquest segle de ràdio a les comarques gironines.
«No voldríem que el dossier pequés de nostàlgic, i és per això que també mira endavant, cap a un futur carregat de canvis i incerteses. No sabem què escoltarem d'aquí a uns anys -no gaires anys- ni a través de quin giny ho farem. Però estem convençuts -plenament convençuts!- que continuarem informant-nos, entretenint-nos i relaxant-nos escoltant àudio, en diguem o no en diguem ràdio», assenyalen els coordinadors.
El dossier presenta dotze articles de diferents periodistes radiofònics i experts en comunicació sobre la ràdio i els seus cent anys d'història. Articles dels mateixos coordinadors, Abel Font i Francesc Tubau, i de Rosa M. Gil, Joan Albert Argerich i Enric Frigola, Carme Martínez, Josep Guardiola i Josep Plazas, Sílvia Espinosa, Carles Pujol, Jordi Grau i Jaume Serra.
Els articles i els autors que hi fan aportacions són:
«Cent anys de ràdio: de la ràdio de galena al telèfon intel·ligent», d'Abel Font i Francesc Tubau (coordinadors del dossier).
«Dels inicis a la Transició: fer ràdio en temps difícils», de Rosa M. Gil.
«De la transició fins als nostres dies: un mercat obert als canvis», de Joan Albert Argerich i Enric Frigola.
«Ràdio Girona, la degana», de la directora de Ràdio Girona, Carme Martínez.
«Si la ràdio és veu, aquestes són les veus de la nostra ràdio», dels periodistes Josep Guardiola i Josep Plazas.
«Ràdios municipals: a prop de casa», d'Abel Font, director de Ràdio l'Escala, i Francesc Tubau, assessor en comunicació local.
«Directores de la ràdio», de Sílvia Espinosa, professora de comunicació audiovisual i publicitat de la Universitat de Girona (UdG).
«La ràdio esportiva, un bullici de colors», del periodista Josep Guardiola.
«Sintonitzats amb la bona música», de Carles Pujol, periodista.
«Reptes i oportunitats del periodisme a les ones», del president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i vicedegà del Col·legi, Jordi Grau.
«Cent anys més de ràdio?», del delegat de PRISA Media a Catalunya i director del Centenari de Ràdio Barcelona, Jaume Serra.
«Mapa de la ràdio a les comarques gironines», dels coordinadors del dossier.
Altres temes que tracta la Revista de Girona de setembre-octubre
En aquest número també es publica una entrevista a Teresa Palahí i Juan, empresària i exsecretària general de l'ONCE. La periodista Clara Julià fa una entrevista en profunditat a Palahí, que va estar vinculada trenta-tres anys a l'entitat, exercint en diferents càrrecs directius i de representació, entre els quals, el de secretària general o delegada territorial a Catalunya durant més d'una dècada.
A l'apartat «Reportatge», el consultor ambiental d'Ímbrica, Sebi Gispert-Saüch, ens mostra a «Els últims pastors a tocar de Girona» els entorns de l'ermita de Sant Roc, entre el barri de l'Església de Vilablareix i el dels Deu Roures d'Aiguaviva, on perviu un petit oasi rural. Hi conviuen granges, explotacions agrícoles petites i mitjanes, masos centenaris i altres de nous en un entorn que ha anat empetitint-se entre polígons industrials i promocions urbanístiques. Tot plegat, conseqüència _diuen que inevitable_ de la seva proximitat amb Girona, que augmenta any rere any la pressió urbanística sobre el territori que l'envolta.
El «Reportatge fotogràfic» de Sílvia Yxart tracta «La nova cara de l'Aeroport de Girona - Costa Brava», amb fotografies de Josep Burset.
La periodista Gemma Busquets ens parla d'Àngela Clos Batlle, primera regidora a l'Ajuntament de Palafrugell, nomenada el 17 d'octubre del 1936, a l'article «El poder del davantal», dins la secció «Elles als ajuntaments: pioneres en la política local».
A «Botànica», Gabriel Mercadal, doctor en Botànica, col·laborador de l'Herbari de la Universitat de Girona i professor de biologia de l'Institut Jaume Vicens Vives, publica «Els caçadors d'orquídies de l'Institut de Girona». A l'article explica com, des de principis del segle XVI, els usos i les formes exuberants de les orquídies tropicals han captivat els humans, i com, a la rodalia de Girona, també n'hi ha una bona colla de delicada bellesa que han atret diversos erudits locals. Gabriel Mercadal dona a conèixer aquests autèntics caçadors d'orquídies silvestres, bona part d'ells vinculats estretament amb l'Institut de Girona (el Vicens Vives), el referent cultural i científic més important de la ciutat de l'Onyar des de la seva creació fins a l'establiment dels col·legis universitaris.
Destaquem també l'apartat «Biografia» amb un article de la periodista Puri Abarca, «Josep Bastons: el do de la melodia». Es tracta d'una aproximació a la figura de Josep Bastons i Fàbrega (Palafrugell, 1927-2023), cantant i compositor, que va ser una figura decisiva en la renovació del cançoner d'havaneres. Un home que cantava i componia amb molt de salanc, un terme que els vells cantaires de Calella utilitzaven per fer referència a l'estil més o menys traçut de les composicions.
