La diputada i presidenta delegada de la Xarxa Local de Municipis (XALOC) de la Diputació de Girona, Imma Muñoz, ha donat la benvinguda als participants
Els experts en taxes de residus a l'Administració local Ignacio Durán Boo i Miguel Alonso Gil són els ponents d'aquesta sessió del seminari
Aquest divendres ha tingut lloc la cinquena sessió del XII Seminari Ramon Massaguer d'Actualització Jurídica i Dret Local, que amb el títol «La nova gestió tributària de residus» ha tractat sobre la nova taxa de residus i com tributar-la a l'Administració local.
L'objectiu d'aquest seminari és analitzar temes d'actualització juridicoeconòmica, fent especial èmfasi en les darreres modificacions legals i jurisprudencials que afecten les entitats locals, per tal de facilitar la tasca diària al personal dels ajuntaments de les comarques gironines.
La diputada i presidenta delegada de XALOC, Imma Muñoz, ha donat pas a l'adjunta de la gerència de l'organisme, Carmen Gallego, que ha presentat els ponents.
A la sessió d'avui s'ha debatut sobre la Llei 7/2022, que obliga les entitats locals a establir abans del 2025 una taxa específica, diferenciada i no deficitària, que permeti implantar sistemes de pagament per generació i que reflecteixi el cost real del servei, i estableix els models de recollida eficients com a models prioritaris.
A la primera part de la sessió, el ponent Ignacio Durán Boo, conseller tècnic de la Unitat de Coordinació i Suport a la Direcció de l'Agència Tributària de Madrid, ha dictat la ponència «La nova taxa de residus. El model de Madrid».
Ignacio Durán ha explicat que la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, estableix l'obligació que tots els municipis constitueixin, l'abril de 2025, una taxa o, si s'escau, una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, específica, diferenciada i no deficitària, que permeti implantar sistemes de pagament per generació i que reflecteixi el cost real, directe o indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus. L'objectiu de la sessió és explicar com s'haurà d'aplicar aquesta taxa a l'Ajuntament de Madrid atenent, per una banda, a les dificultats que genera la regulació deficient d'aquesta figura tributària i, per l'altra, a les singularitats pròpies d'un municipi de grans dimensions, com és el cas de Madrid.
Després d'una pausa s'ha reprès la sessió amb el ponent Miguel Alonso Gil, president del Tribunal Economicoadministratiu Municipal de l'Ajuntament de Móstoles, que ha dictat la ponència «La complexa harmonització dels principis d'equivalència i capacitat econòmica en les taxes. Anàlisi particular en la taxa de gestió de residus».
Miquel Alonso ha parlat sobre la naturalesa de l'ingrés derivat de la prestació del servei de gestió de residus, els principis d'equivalència i l'extrafiscalitat en les taxes. Així mateix, ha fet una anàlisi particular de la taxa de gestió de residus i ha abordat el principi de capacitat en les taxes i el principi d'igualtat.
Aquest seminari s'articula en set sessions de treball presencials que van començar al març i que s'aniran desplegant periòdicament fins al novembre de 2024.
Les properes sessions tindran els títols següents:
- «Aspectes jurídics de les situacions administratives i els contractes temporals després de la reforma laboral» (25 d'octubre).
- «Escenaris de confusió entre convenis, contractes i subvencions. Aspectes pràctics. Encàrrecs a mitjans propis. Elements i requisits perquè no sigui una ficció» (22 de novembre).
