El projecte l'ha impulsat i desenvolupat l'Amical d'Antics Guerrillers, amb el suport de la Diputació de Girona, el Museu Memorial de l'Exili (MUME) i el Memorial Democràtic de Catalunya
S'instal·laran properament tres plafons de senyalització a Sant Joan de les Abadesses, Vallfogona de Ripollès i Vidrà, municipis pels quals passa aquest recorregut
La sala Ferran Agulló de la Diputació de Girona ha acollit aquest dimarts la presentació d'una nova ruta dels maquis, entre Prats de Molló (Vallespir) i Vidrà (Osona), que l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya ha recuperat amb el suport de la Diputació de Girona, el Museu Memorial de l'Exili (MUME) i el Memorial Democràtic de Catalunya.
Es tracta de 75,2 quilòmetres de camins i corriols que els maquis van trepitjar a mitjans del segle passat per intentar derrocar el règim franquista i recuperar la democràcia i la República. Per identificar aquest recorregut, ha fet falta una intensa tasca d'identificació a través de relats i informes de guerrillers i guies de passos.
La presentació ha anat a càrrec de la presidenta del Consorci del MUME i diputada de la Diputació de Girona, Míriam Lanero; el director del MUME, Miquel Aguirre, i el president de l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya, Raül Valls.
El traçat està pensat sobretot per fer a peu i en quatre etapes. La primera és entre Prats de Molló i l'ermita de Sant Antoni de Camprodon. La segona uneix l'ermita de Sant Antoni de Camprodon i el mas Portús (Vallfogona de Ripollès). En la tercera etapa, se surt del mas Portús i s'arriba a cal Mic (Vidrà). I la darrera, de cal Mic al santuari de Bellmunt.
En total, unes 23 hores de marxa efectiva, amb un desnivell positiu de 2.901 metres i un de negatiu de 2.175.
Aquesta és la tercera ruta dels maquis senyalitzada. Prèviament, se n'havia senyalitzat una entre Prats de Molló i Manlleu -aquesta ruta comparteix la primera part del traçat, fins a Sant Pau de Segúries, amb la que avui s'ha presentat- i una altra entre la Menera (Vallespir) i Cantonigròs (Osona).
El president de l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya, Raül Valls, ha destacat que aquesta nova ruta conserva el 80 % dels camins que van trepitjar els maquis: «Només hi ha hagut casos, fruit de la privatització d'alguns terrenys, en què s'ha tallat el camí amb una tanca i s'han hagut de buscar alternatives».
«Hem plantejat un projecte de memòria poble a poble. Que cadascun el veiés com un patrimoni a posar en valor i a explicar a la seva gent, perquè forma part d'un passat recent i encara hi està present, tot i que durant molts anys ha estat silenciat», hi ha afegit Raül Valls.
La presidenta del Consorci del MUME i diputada, Míriam Lanero, ha destacat que «és imprescindible» fer viva la memòria de tot el que ha passat en el nostre territori: «Des de la Diputació, tenim clar que, només fent memòria, podem construir una societat més tolerant i pacífica per a les generacions futures. I, en aquest sentit, impulsem polítiques de memòria perquè sigui així».
Així mateix, ha destacat que, més enllà d'aquest projecte, també s'ha contribuït a recuperar espais tan simbòlics com la mina Canta, coneguda també com a mina d'en Negrín, a la Vajol. Es tracta d'un búnquer construït durant la Guerra Civil, on es van amagar or i joies confiscades de la Caixa General de Reparacions de la República i que havien de servir per finançar l'exili.
Tres plafons de senyalització
Les rutes dels maquis ens recorden camins i històries de gent corrent i anònima, compromesa amb la lluita antifeixista, que va protagonitzar un capítol clandestí de gran valentia que va acabar abocat a la derrota i l'oblit. Moltes d'aquestes històries han estat ocultes durant molt de temps.
Es tracta d'una xarxa de camins que connectava el sud de França amb Barcelona, s'estenia per la Catalunya Central, enllaçava amb grups de l'Aragó i, cap al sud, contactava amb grups de València.
Per facilitar-ne la divulgació, a més dels tríptics editats, s'instal·laran tres plafons de senyalització a Sant Joan de les Abadesses, Vallfogona de Ripollès i Vidrà, municipis per on passa aquesta nova ruta. El primer que s'inaugurarà serà aquest dissabte al municipi d'Osona, a partir de les 12 del migdia. Precisament a l'acte d'avui ha assistit l'alcalde de Vidrà, Josep Anglada, i també la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Maria Rosa Freixanet.
El director del MUME, Miquel Aguirre, ha subratllat que aquestes rutes dels maquis són «un projecte estratègic», i ha afegit: «Signifiquen un pas més en la dinamització dels espais de memòria i amplien el discurs vinculat a l'exili i la lluita per la llibertat de quan va acabar la Segona Guerra Mundial. A més, contribueixen a desenvolupar el turisme de memòria a la demarcació i a tot el país».
En aquest sentit, ha anunciat que el MUME té previst oferir rutes guiades per a alumnes de secundària i també al públic adult, en visites concertades.
«Cal entendre que aquest projecte no s'acaba amb la col·locació dels plafons informatius i en l'edició del material per difondre les rutes. El més important és que la gent del nostre país es faci seves aquestes rutes. Perquè serà la gent, per mitjà del senderisme o de les rutes guiades, la que donarà sentit a aquesta feina», ha conclòs la diputada Míriam Lanero.
