El dijous 20 de juny, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, es va dur a terme el primer debat públic amb experts del projecte «HidroNet Baix Ter» sobre els acords de custòdia del territori. Hi van assistir una trentena de persones i va ser dinamitzat per la Xarxa per a la Conservació de la Natura, l'entitat referent en aquest àmbit que impulsa aquests instruments des de fa més de vint anys.
Un acord de custòdia és una eina de conservació de l'espai rural, forestal, agrari, fluvial, litoral, marí o, fins i tot, urbà, que s'estableix entre els propietaris d'aquests espais i entitats de conservació sense ànim de lucre de tota mena (tant públiques com privades). Té com a finalitat la realització d'actuacions de restauració i recuperació del patrimoni natural, paisatgístic i cultural.
Aquest instrument voluntari de corresponsabilitat és important tenint en compte que un 80 % dels paratges catalans el formen finques privades. Cada any hi ha unes seixanta iniciatives de custòdia noves, amb deu anys de durada de mitjana _els processos naturals necessiten marges temporals com més llargs millor_, i fins al moment s'han inventariat fins a 41.744 hectàrees gestionades per mitjà d'aquesta formula. Tot i representar només un 1,30 % de la superfície, és un bon complement de la xarxa d'espais protegits existent. La demarcació de Girona és on hi ha una concentració més gran d'aquest tipus de pactes.
Per descomptat, el diàleg i la confiança, sobre la base del principi de llibertat de pactes entre els agents implicats, tenen un paper bàsic en tot el procés (pot passar un any abans de la signatura), cosa que s'ha vist reforçada durant els darrers anys amb la millora de la seguretat jurídica, tal com s'ha explicat durant la sessió, i que recull la «Guia pràctica dels acords de custòdia del territori: Marc teòric i opcions jurídiques a Catalunya», descarregable des de l'enllaç següent: https://xcn.cat/actualitat/disponible-la-nova-guia-practica-de-custodia-del-territori/.
Aquesta forma de col·laboració _que no n'invalida d'altres com els acords verbals (recomanats per a actuacions exploratòries menors inicials), la cessió en precari o els arrendaments, i que sol ser menys costosa i conflictiva que la via expropiatòria_ pot interessar molt a l'Administració local per exercir les seves competències, sigui com a titular de finques rústiques en les quals intervindran entitats de custòdia, com a entitat de custòdia que actua en una altra finca pública o privada (molt habitual), o com a impulsora inicial de la custòdia entre propietaris del seu terme municipal i les entitats de custòdia. Si la parcel·la (o font, camí, arbre monumental, construccions històriques enrunades, etc.) objecte de l'acord és de domini públic, l'acord s'articula mitjançant un conveni administratiu subjecte al dret públic, amb uns continguts predeterminats i un límit temporal de quatre anys, prorrogable per quatre anys més. Per contra, si es tracta d'un bé patrimonial, es pot subscriure un contracte privat, amb una estructura més flexible, de fins a noranta-nou anys de durada com a màxim. Un i altre poden o no implicar una despesa econòmica i és molt recomanable posar una cura especial en el detall, la clarificació i la delimitació transparent de les obligacions per a cada part, segons els objectius de la conservació consensuats, com ara el manteniment de la inversió realitzada sobre el terreny. Hi ha models orientatius als llocs web de la Xarxa per a la Conservació de la Natura i de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Durant la sessió s'han resolt dubtes sobre el finançament de les actuacions pactades amb les entitats sense ànim de lucre, sovint un factor clau. És un aspecte que poden preveure els convenis administratius, tenint en compte que les actuacions que es poden subvencionar sempre que primer es declari justificadament una raó d'interès públic i es faci la reserva de crèdit pressupostari corresponent per a les actuacions de conservació i gestió del medi natural. Una altra possibilitat és afectar el 0,50 % de l'IBI, atès que es tracta d'un impost vinculat al sòl, tot i que no és finalista, amb l'avantatge que assegura que sempre es puguin realitzar aquesta mena d'inversions al llarg del temps. A més, es poden dur a terme processos participatius ciutadans per debatre el destí d'aquest 0,50 % de l'IBI, tal com ha explicat l'alcaldessa de Viladrau amb el seu testimoni, entre altres experiències reeixides de bones pràctiques o previstes en el futur exposades durant la trobada.
El projecte «HidroNet Baix Ter», estratègia de prevenció de les inundacions i foment de la biodiversitat aquàtica a partir de superfícies de laminació a la xarxa hídrica del curs baix del riu Ter, compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, FSP, del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), dins la convocatòria de subvencions per al foment d'actuacions dirigides a la restauració d'ecosistemes fluvials i a la reducció del risc d'inundació en els entorns urbans espanyols a través de solucions basades en la natura. La convocatòria correspon a l'any 2021 i forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.
