L'artista Adrià Ciurana al darrer número de la Revista de Girona
29 novembre 2024
El número 347 de la Revista de Girona, de novembre i desembre de 2024, editada per la Diputació de Girona, inclou un article de Cristina Masanés sobre la trajectòria artística d’Adrià Ciurana.
Nascut a Figueres l’any 1985 i mort amb només 33 anys, Adrià Ciurana ha estat recordat en una mostra completa de la seva obra al Museu de l’Empordà, en una exposició comissariada per Jordi Mitjà i Manel Gràvalos que es va poder veure fins el passat 3 de novembre. L’exposició segueix la trajectòria artística i vital d’Adrià Ciurana, un binomi indestriable en el seu cas.
Llicenciat en Belles Arts, especialitat de pintura, per la Universitat de Barcelona, l’any 2003, va oferir una primera i precoç mostra del seu talent en una exposició col·lectiva al Casal La Volta de Girona. Tot seguit, va presentar-ne una en solitari al Cafè del Barri Vell de Figueres amb una quinzena de teles que formaven part del seu treball de recerca on l’artista s’autoanalitzava mirant-se directament al mirall i observant l’inconscient.
L’any 2010 l’editorial CRANI, del seu amic i artista Carles Mitjà, va organitzar una exposició col·lectiva a la Galeria Dolors Ventós amb el nom "De caps al nínxol" on Ciurana plantejava un assaig plàstic amb el crani humà com argument per parlar de la mort. Aquest projecte va formar part d' "Hipnosis", que va guanyar l’edició de l’any 2014 de les Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona. El jurat de la convocatòria va valorar de l’obra de Ciurana «pel risc que assumeix en el seu discurs, per la seva capacitat de comunicar amb pocs elements i materials i pel seu afinat sentit de la ironia, que sovint aconsegueix ser transcendent».
Uns elements, aquests, units amb el pas del temps, que en el seu article, Masanés destaca de la manera de ser i de treballar d’Adrià Ciurana. En paraules de l’autora: “El pas del temps és també el rerefons d’un tipus d’obres que consisteixen a repetir una acció compulsivament”. L’obra de Ciurana “assaja tots els llenguatges: la pintura, la fosa, l’escultura, el vídeo i l’escriptura. Una obra que, si bé a primer cop d’ull, diries que neix d’una certa espontaneïtat, al darrere té un mètode de treball acompanyat de dibuixos i de molts assajos”