bernardes, explicada en el capítol del monestir, i la de San Miquel de Cadins (segle Xl-Xli). Aquesta es troba actualment en un estat totalment ruïnós, emplaçada a uns tres-cents de l'anterior monestir. Són parets de dos metres d'altura que mostren una nau amb capçalera semicircular. Els carreus i els còdols mostren una construcció romànica del segle Xli. Al seu entorn es van trobar de mostres de ceràmica romana, fragments de paviment, teules i terrissa medieval i moderna. De les visites pastorals fetes pel bisbe de la diòcesi, destaca la de l'any 1772, en què va concedir 40 dies de perdó a tots el fidels que resessin un parenostre i una avemaria davant l'altar major, dedicat a Sant Vicenç. Un clergue que va destacar a la parròquia fou Esteve, el qual, l'any 1240, va comprar al vescomte de Les pedres dels murs formen la tanca del cememiri. Rocabertí el mas Fortià, de Cabanes, per tres-cents sous malgaresos per tal d'oferir-lo al monestir de Sant Feliu de Cadi ns, per a la il·luminació de l'altar de Santa Maria. A mitjan segle dinou hi hagué un petit problema per la permanència del rector ja que l'Ajuntament no tenia mitjans per atendre el culte de l'església i el bisbe tampoc no volia fer-se'n càrrec, i per tant no proveïa la plaça de capellà del poble "per més que la Creu de terme a l 'emrada al poble. religió catòlica és la que en este pueblo se profesa por todos sus habitantes". Els jueus En el segle XITI es localitza a la vila de Cabanes una petita comunitat hebrea que va tenir escàs potencial demogràfic però que estava estructurada com una entitat jurídica. El 1265 s'esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, vídua de Verdzalay, va traspassar un crèdit contra Arnau de Fortià. No apareix cap mes referència segurament pel fet que el 1268 l'infant Pere oferí uns importants beneficis als jueus que volguessin anar a residir a Ja vila reial de Figueres, en detriment de les comunitats hebrees dels pobles del comtat d'Empúries. Foren molts els jueus de les sinagogues comarcals que anaren a residir a Figueres atrets per aquells beneficis. 33
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above