·d'on fugen per tal d'escapar de les mesures restrictives que es posen a les activitats prestamistes, i generalment cerquen refugi a les terres de domini senyorial. El Call amb la Sinagoga és situat on actualment hi ha el cinema i les escoles, al nord de l'antiga església de Sta. Maria, en direcció al Castell. Quan els jueus són expulsats el 1492, el rei cedeix el Call als frares amb un cert cens, i l'antiga Sinagoga es converteix en el refetor del convent franciscà. Econòmicament es guanyen la vida fent préstecs. Per un estudi de M. Delcor del Líber judeorum de l'Arxiu Municipal de Puigcerdà dels anys 1284-1287, sabem que els préstecs són fets a cristians, majoritàriament de les comarques de la Cerdanya i del Capcir, si bé sovint també fan préstecs al Monestir de Ripoll. No hi ha cap constància d'aldarulls o avalots contra el Call de Puigcerdà, el que fa pensar en una relació pacífica, bé que guardant les distàncies. L'any 1302 se'ls recorda que han de dur la "capa judaica" com a distintiu que els diferenciï i singularitzi de la població cristiana, i el 1391 el governador del Castell de Llívia acull els jueus dins els murs per impedir que s'atempti contra la seva vida. En el capítol de les curiositats cal incloure l'acta notarial que el 9 de juliol del 1289 fa el jueu Isaac, que promet sota pena de 250 sous barcelonesos que de Pasqua endavant, i pel temps de dos anys, no jugarà a cap mena de joc de daus en tota la terra de la Cerdanya. Aquesta decisió la pren pel fet que el seu soci, cansat de la seva dèria pel joc, que arribava a extrems increïbles, amenaça amb trencar la societat que havien format. Els jueus de Puigcerdà compten amb call, sinagoga i cementiri propis, i la seva activitat econòmica es veu afavorida pels privilegis reials dictats pel rei Jaume I. 59
els jueus
To see the actual publication please follow the link above