Les violències exercides pels cristians provoquen conversions massives de jueus, tot i que en molts casos aquests es mantenen secretament fidels a les antigues creences. Catòlic, són moltes les fammes converses de Girona que lluiten a favor de la Corona. Vicens i Vives troba entre aquests defensors Bernat d'Ala i la seva muller, els Falcó, els Mercader i els Vidal Sampsó. D'aquests últims, segons diu Núria Coll, el paraire Joan Vidal Sampsó és recompensat pels seus serveis a la Casa Reial durant el setge, i el seu fill és el que descobreix una mina que els assetjadors han perforat prop de la porta del Call i per la qual haurien pogut entrar i apoderar-se de la reina i de l'infant. Un quart de segle més tard, Vidal i el seu fill i llurs respectives fammes han de fugir de la Inquisició, sostinguda implacablement pel nou rei Ferran, i llurs béns, confiscats, són venuts el 13 de setembre de 1491 als encants públics de Girona. Una sort semblant pateix el convers gironí Llorenç Badós, que l'any 1462, en ple setge de la fortalesa gironina, és nomenat metge de la casa del príncep Ferran. Més tard és designat protofísic i s'incorpora efectivament al seguici reial, té cura del rei Ferran durant llargues malalties i rep d'ell tota mena de mercès. Però la seva dona, Joana Badossa, és condemnada pel tribunal de la Inquisició de Barcelona l'any 1488, i cremada després d'haver estat escanyada pel botxí. El 1 O d ·agost de 1 503, és condemnat per la Inquisició el mateix Llorenç Badós. És la seva onomàstica, sant Llorenç, dia fatídic en la història dels hebreus catalans. 45
els jueus
To see the actual publication please follow the link above