l'equip Maritz-Brocard, realitzà un conjunt de detallats plànols de la foneria, la seva situació i la maquinària del forn. Els principals operaris de la foneria es feren venir, també, de França. La primera fosa es realitzà l'any 1771. Les primeres 800 bales de canó s'enviaren, per ordre del rei, al castell de Montjuïc de Barcelona, on els artillers procediren a una verificació tècnica de la seva qualitat. Les proves consistiren a disparar-les contra diferents tipus de parets, per veuren els efectes dels impactes, tot compara nt-les amb les fabricades a la foneria navarresa d'Eugui. El bon resultat de les proves de qualitat, juntament amb la facilitat de transport de la munició des de Sant Llorenç de la Muga al port de Roses, des d'on es proveirien tots els ports de la Mediterrània, convenceren el monarca de l'aprovació definitiva de la foneria. El18 d'abril de 1772 es dicta una reial ordre: "e/ Rey ha resuelto que se continúe la Dirección del establecimiento de la Fabrica de Municiones de S. Sebastifm de la Muga por la Secretaría del Despacho de Guerra del carga de v.e. y que en su consecuencia se pasen a v.e. /os expedien tes relativa s a este asunto." En aquest moment, doncs, la foneria, que havia estat dirigida des del ministeri d'Hisenda, passava definitivament al de la Guerra. Com veurem en el capítol dedicat a les guerres amb França, durant la Guerra Gran (1793-1795) Sant Llorenç de la Muga i la foneria de Sant Sebastià foren ocu pades -intactesper les tropes franceses. Fou una decisió política del Gran Comitè de Salut Pública, des de París, la causa directa del desmantellament de la foneria, pel perill que representava mantenir una ocupació dins del territori espanyol. Això féu que la destrucció de les parts principals, com el forn o els mecanismes hidràulics, fos pràcticament total, amb l'excepció d'alguns edificis residencials dels obrers i la tropa, que es mantingueren dempeus. Una reial ordre de 26 d'agost de 1854 permeté el retorn de les restes de la foneria, i els terrenys del seu entorn, a mans privades. El 21 de novembre del mateix any es recollien 461 quintars de ferro que es venien en pública subhasta. Les runes de la foneria restaren abandonades, però no oblidades, i avui dia es troben, desgraciadament, sota les aigües del pantà de Darnius-Boadella i només apareixen en períodes d'extrema sequera, quan les aigües del pantà baixen a nivells mínims. Restes d'un dels forns de calcinació de mena de la foneria, recobert amb rajoles refractàries. 47
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above