de Dalt el carrer de Paula Armet s'ajunta amb el carrer de Girona, i en el xamfrà es troba una antiga capelleta de la verge del Carme. La placa de Baix és fruit d'una reforma força recent, ja que fou aprovada la seva construcció a principi de 1931 per tal de facilitar l'entrada de vehicles al centre de la vila. S'enderrocaren les cases del carrer Ponent entre el carrer d'Albert Camps i el carrer Nou. Molt possiblement el carrer Nou, anomenat ja així al segle XIV, sigui una urbanització sobre terrenys de propietat eclesiàstica quan l'augment de població esgotà els espais lliures a l'interior de la muralla. Les cases del carrer Nou i les del carrer d'Albert Camps, abans anomenat carrer del Canó, pagaven censos a la comunitat de preveres de Sant Llorenç. En - _.. .. i -· . -- +-- ___ .. __ ,. . ' - 4- _, ·-· -I · - ...... .,F!- i • -· • - • I I · - L. l. ~ ·-~- ~ ~ ~ . .A_/=ç4J 1"- - + ,I. • · - • realitat, tot l'actual sector entre la plaça de Ba ix i la plaça Carles Camps incloent-hi l'església, formava un nucli de propietat eclesiàstica, on a més hi havia la rectoria, l'hospital de pobres, les cases pròpies dels beneficis i el mateix cementiri. L'origen de l'anomenat actualment carrer del Barri, fora muralla i en direcció a Albanyà, es troba en l'aprofitament industrial de l'aigua del rec del molí. Moltes de les seves cases s'havien destinat originalment a activitats laborals relacionades amb el tèxtil, com la casa dels tints, el molí draper o les Xamfrà entre el carrer Paula Armer i el carrer Girona als anys 60, amb la capelleta de la Verge del Carme. Plànol de la vila datat el 1929. adobaries. Quant a les cases de l'altre extrem de la vila, l'actual carrer del Pont, hi trobem també antigues instal·lacions industrials com el molí o la saboneria. Al segle XV, però, s'hi trobava també la casa -o castell segons alguns documents- de la família Sa Masó. Finalment, el carrer dels Tiradors, que comunica els dos barris anteriors per fora la muralla, pren el seu nom del camí públic que passa pels "terrats dels drapers o sòl de terra en que son plantats tiradors", tal com apareix esmentat l'any 1392. L'ofici d'estirador de draps era propi de la indústria tèxtil de la llana, que tingué una gran importància en l'evolució de la vila de Sant Llorenç de la Muga. 29
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above