Llorenç i els vescomtes de Rocabertí han passat per diverses etapes, des de moments d'una gran entesa, manifestada en forma de concessions i privilegis cap a la vila i els seus habitants, a moments de forta tibantor i ruptura. Hem de tenir en compte que Sant Llorenç de la Muga formava un territori separat, administrativament i geogràficament, de la resta del vescomtat, constituint una baronia unida al vescomtat per ser el vescomte, al mateix temps, baró de Sant Llorenç. A final del segle XV, el vescomte Felip Dalmau de Rocabertí féu cessió de la vila i baronia de Sant Llorenç de la Muga al seu germà Pere de Rocabertí com a compensació d'uns drets de successió Manuscrit genealògic escrit l'any 1628 per Diego de Rocabertí. '· GENEJ\LOGÀ DELA CASi\ DE ROCA BER.Ti Çaco\J~ Jt 'Jl ... p~/cs o\lt kn l/;~¡) de lf_N~o\Í/os .1/u/o rrs çw1~1. .)OJ!OSHWt9nlt!orcr. '.Dccltc.,r~ A don r;,,nsu ro ~~frn,•uV.r~on nc tle'loc.tbtrh'. ~.,.'J,, ,,.lrll ' ... cfr1lon7'Tanui:o /olf'< cl~_k..,.,, ¡trh' ~ntlc dc'fl~rtfH ·'- EOon')i¿yo de'loc~htrli_; ci/P."': ttfo 1Ó2-g que havien restat pendents. A partir d'aquest moment, el15 de maig de 1483, la senyoria de la vila i baronia es desvinculà dels vescomtes, i s'inicià una nissaga coneguda com els "Roca bertí de Sant Llorenç". Ben aviat, però, el nou senyor de la vila decidiria abandonar les vanitats mundanes entrant com a frare a SantJeroni de la Murta. l 'any 1490 cedí la possessió de Sant Llorenç de la Muga al seu germà Guillem Ramon. Aquest casà en segones núpcies amb Beatriu de Barutell, i el fill d'ambdós, Guillem Ramon 11, continuà la nissaga dels Rocabertí de Sant Llorenç. Casat amb Elisabet de Darnius, tingueren un fill, Llorenç de Rocabertí, que succeiria son pare al capdavant de la baronia. Malauradament, el 6 de juny de 1562 Llorenç de Rocabertí morí dement, sense fills i sense testar. El conflicte successori duraria més d'un segle, deixant enrera una llarga corrua de sentències adjudicatàries, revocacions, apel·lacions ... en una sèrie interminable de plets a la Reial Audiència iniciada pels pretendents i continuada pels seus successors, els Barutell, els Bret, els Darnius, els Arde na etc. L'afer de la possessió de la baronia començà a repercutir en la vida dels habitants de Sant Llorenç de la Muga, els quals, l'any 1658, és a dir, 96 anys després de la mort de l'infortunat Llorenç, cansats de tantes disputes, portaren a terme una acció insòlita, la convocatòria d'una assemblea popular per decidir ells mateixos la qüestió de l'adjudicació de la baronia. l'adjudicaren a Francesc d'Ardena ... però una cosa és la voluntat popular i una altra la justícia oficial, que atorgà definitivament la baronia de Sant Llorenç als vescomtes de Rocabertí. Després de la mort l'any 1900, sense fills, de la darrera comtessa de Peralada, Joana Adelaida de Rocabertí, s'inicià un procés que culminà amb un repartiment de títols i propietats entre diferents familiars: els marquesos de Vivot, els marquesos de la Torre i comtes de Montenegro ... tots ells afincats, però, a l'illa de Mallorca, on anà a parar la documentació de l'antic arxiu comtal de Peralada. Escut dels Rocabertí gravat a la Llinda de La porra d 'entrada al molí del comte de Peralada a Sant Llorenç de la Muga. 19
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above