64 De totes les entitats conegudes, la més antiga és el Montepio de San /sidra Labrador, que tenia la seva seu social al carrer de la Font núm. 4. Segons els estatuts, datats el 8 de març del 1889, la seva finalitat era socórrer els associats en cas de patir alguna malaltia. Els socis fundadors d'aquesta associació foren Ramon Sabatés, Jaume Esquena, Josep Carreras, Onofre Begudà i Manuel Pagès. El montepio l'integraven més de cent cinquanta socis, els quals en ingressar-hi havien de pagar la quantitat de cinc pessetes. Alhora, per ajudar al seu manteniment, cada soci havia de satisfer mensualment la quantitat d'una pesseta. La festa de l'entitat se celebrava el15 de maig. Potser com a evolució d'aquesta associació benèfica, el 2 de maig del 1903 es constituí, sota la presidència de Pere Gardella, la Sociedad de Socorres Mutuos de Obreros Agríco/as. Aquesta entitat, que era l'única que existia a Llanars a principi de segle, modificà la seva denominació el mateix any de la seva constitució per passar-se a anomenar La Unión L/anarense. El local social era al carrer de la Font núm. 5, primer pis, i el nombre de socis era de vuitanta-un. L'any 1919 existien a la població cinc associacions; La Unión, la Cooperativa Obrera Llanarense, creada el 1913, el sometent, cos civil armat per mantenir l'ordre públic, i dues mutualitats Equip del Futbol Club Llanars. Any 1934. escolars, presidides per Mn. Pere Planas, rector de Llanars. La mutualitat per a nenes rebia el nom de La Previsora. La pràctica de l'esport, i en concret del futbol, no arribà a Llanars fins la dècada dels anys vint. Ramon Moret, president del Futbol Club Llanars, demanà a l'Ajuntament, el14 d'agost de 1925, permís per comprar explosius a fi de suprimir una pedra de grans dimensions que hi havia al terreny de joc situat al paratge anomenat els Gorgs.
Llanars
To see the actual publication please follow the link above