56 A final del segle XX, moment en el qual el servei militar obligatori té els dies comptats i els nois quintats tenen facilitats per escollir el millor destí, se'ns fa difícil creure que a les darreries del segle passat els joves podien ser enviats a Cuba, Puerto Rico o Filipines, últimes possessions de l'imperi colonial espanyol d'ultramar. Tot i la distància, les guerres colonials generaren un lligam entre Llanars i aquests enclavaments. El 8 de gener de 1868 es creà una junta parroquial amb la finalitat de recollir donatius destinats a aquelles persones que estaven directament afectades pels conflictes de Filipines i Puerto Rico. La comissió estava integrada per Salvador Aulí, Josep Sanglas, Bartomeu Morer i Josep Esquena. L'any 1897 es recolliren diners per ajudar els col·legis d'orfes de Guadalajara. L'Ajuntament no va col·laborar-hi ja que la situació precària per la qual passava l'hisenda municipal desaconsellava fer despeses extraordinàries. No obstant això, l'alcalde i el secretari hi aportaren diners a títol individual. Anar a fer el soldat a Cuba no entusiasmava cap jove. Aquest fou el cas de dos llanarencs de la segona lleva del 1875 que, en témer que serien enviats a Cuba, van desertar. Més tard, el Soldats espanyols durant la Guerra de Cuba. 1883, després de dialogar amb l'alcalde, van retornar de França, on s'havien amagat, per presentar-se al govern militar de Girona. Sembla que el càstig per als desertors consistia a complir un any extra de servei per cada any de deserció. D'altres llanarencs tingueren menys fortuna en prendre part en les contínues friccions entre Espanya i les colònies, i també perquè patiren els efectes d'unes malalties que eren in habituals a l'estat espanyol. Dels joves que anaren a Cuba, prop d'una vintena hi moriren, entre ells Bernat Brusí, Llorenç
Llanars
To see the actual publication please follow the link above