12 N o és fins després de la pesta del 1348, que reduí extraordinàriament el nombre d'habitants de les poblacions que es veieren afectades per aquesta epidèmia, que es troba la primera dada demogràfica del municipi. Pel fogatge del 1497 sabem que Llanars comptava amb 28 focs o cases habitades. Un fogatge era una imposició fiscal establerta per les corts i el rei amb la finalitat de recaptar fons per fer front a les necessitats de la corona. Del segle XVII al XIX és evident un progressiu augment del nombre d'habitants, que farà que l'any 1876 s'assoleixi la xifra, mai no superada, de 771 habitants. El veïnat de màxima concentració humana era Feitús, seguit del nucli de Llanars i del barri d'Espinalva. El règim demogràfic, a final de segle XIX, encara es caracteritzava per unes taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades. El nombre de naixements oscil·lava entre 25 i 35 a l'any, mentre que la mortalitat se situava a l'entorn del 50%. A destacar l'elevat nombre de defuncions infantils a causa de les condicions higièniques i sanitàries deficients. Una xarxa viària precària i uns mitjans de transport rudimentaris, cavalls, matxos i carros, feien que la població es mogués poc del lloc on residia. Un grup de 1/anarencs a l'escala de la plaça de l'Om. Anys vint. A Llanars, el 1889, hi vivien persones originàries dels altres municipis de la Vall de Camprodon, i en menor quantitat de les altres poblacions del Ripollès i de la Garrotxa. Una taxa elevada de fecunditat a fi de proporcionar mà d'obra que ajudés a treure un major rendiment en les feines agrícoles i ramaderes i la reducció de la mortalitat, lligada a la mi llora de les mesures sanitàries, faran que el municipi tingui una xifra estable de setcents habitants fins a la dècada dels anys trenta.
Llanars
To see the actual publication please follow the link above