64 E I so de les campanes ha estat i és motiu de polèmica. Determinades sensibilitats reaccionen als tocs des de punts de vista enfrontats: de la suggestió i el goig a la molèstia i l'atemptat a la llibertat personal. Els arguments i les actituds se sustenten en raonaments d'ordre simbòlic, identitari, religiós, ideològic i social. Les pugnes entre els rectors i els alcaldes de Cassà de la Selva (1902) i Maçanet de Cabrenys (1904) varen arribar en forma de contenciós al Tribunal Suprem. L'Ajuntament de Cassà va qüestionar la jurisdicció exclusiva de l'Església sobre les campanes, ja que entenia que l'autoritat local podia disposar d'elles per a tocar a sometent, donar senyal d'incendi i per anunciar un avís prescrit per la Llei Municipal (STS 6 març 1905). D'altra banda el cas de Maçanet se situa en un context anticlerical. Més propers en el temps són els casos de Parlavà (1993), Castelló d'Empúries (1995), Girona (1996-97) i Vallllobrega (1997). En els darrers anys dues circumstàncies han contribuït a difondre el poble de Parlavà: La suite de Parlavà de Miquel Martí i Pol, i l'afer de les campanades. L'estiu de 1993 les pàgines del rotatiu El Pals van ser escenari de les acusacions i retrets que es varen creuar l'escriptora Rosa Regàs i l'alcalde Isidre Jordi. Manuel Vazquez Montalban també hi va dir la seva. Al poble Parlavà ha estat centre d'una viva polèmica de campanar. Els tocs varen provocar una batalla mediàtica que va posar en evidència els sentiments campaners enfromats que sostenen dues sociologies de veii1s: els permanellls, de nissaga rural, i els de segona residència, de cultura urbana. de la Roca d'Albera (Rosselló) el juliol de 1997 es va viure un episodi semblant. Veïns de Castelló d'Empúries es varen queixar que els diumenges al matí els tocs de les misses els despertaven i van aparèixer pintades com "Rector, el diumenge al matí volem dormir" o "Àngel, prou campanes". Al setmanari L'Empordà l'historiador Albert Compte i l'escriptora Àngels Gardella se'n varen fer ressò. A Girona, la instal·lació de campanes a les joves parròquies de Sant Salvador d'Horta i Santa Maria de Vista Alegre va ser contestada per grups de residents amb posicionaments similars als emporitans. Un columnista del Diari de Girona s'hi va afegir amb cantelludes opinions. I l'estiu de 1997 veïns de Palau-sacosta es mostraren contraris a la "contaminació acústica" de la nova campana parroquial.
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above